dijous, 10 d’abril del 2008

15 anys sense Guillem Agulló: ni oblit, ni perdó!

Ací vos deixe el manifest que s'ha fet en record dels 15 anys de l'assassinat de Guillem Agulló i Salvador. Els fets ocorregueren l'11 d'Abril de 1993 a Montanejos. També vos deixe l'enllaç del text que vaig redactar, fa ben poc, per a Sóc el que veus.


15 anys sense Guillem Agulló: ni oblit, ni perdó!
15 anys son molts anys. Son massa anys. Sobretot perquè fa 15 anys que ens furtaren una part de cadascú de nosaltres. Una part que mai, irremediable i desesperadament, podrem recuperar, i que ens deixa nus davant la certesa que el mon que ens envolta és moltes vegades injust, cruel i miserable.
Fa 15 anys que uns criminals vils i covards ens deixaren sense el nostre company, amic, fill, germà: Guillem Agulló i Salvador. Només tenia 18 anys. Era massa jove perquè li segaren una vida completa, com també feren amb els seus amics i la seua família: Carmina, Betlem, Carme i Guillem. Ells son les veritables víctimes d’aquest fracàs que alguns volen anomenar democràcia. Nosaltres lis oferim tota la nostra estima i el nostre cor. Perquè sense ells el somni no seria possible.
Maleïda aquella data fosca d’abril del 1993 i maleït aquell fosc racó del poble de Montanejos on un grup d’espanyolistes neonazis organitzats compliren amb les ordres dels botxins de la justícia, de la tolerància, de la llibertat. Compliren amb les directrius d’un estat i un sistema que volia, i vol, tancar ferides passades amb cal viva sobre els nostres companys, la nostra història, la nostra memòria.
Avui, 15 anys desprès, cal continuar cridant ben fort que aquell va ser un crim polític i d’estat, que va comptar amb la complicitat i justificació de polítics feixistes, de periodistes feixistes i de jutges feixistes. I aquest crit mai el faran callar mentre no aconseguim reparar la memòria de Guillem amb justícia i veritat. La mateixa justícia que ens ha mancat pels milers d’ assassinats i represaliats pel franquisme i postfranquisme actual. La mateixa justícia que els mancà a Miquel Grau, a Davide, a Martí Marcó, a Roger... i a tants d’altres invisibles per institucions i governs. La nostra tasca avui passa per recordar i lluitar per la memòria dels nostres companys.
Però cal ser ben conscients que el millor homenatge que els podem oferir és el de recollir el seu testimoni de combat aferrissat per unes idees, per uns valors de justícia i llibertat, d’emancipació i solidaritat, de defensa d’una terra, d’un poble maltractat com a nació i explotat com a classe. Una lluita, en definitiva, antifeixista i solidària.
Aquesta lluita és fa més necessària encara en aquests dies en els que el feixisme i el nazisme reviscolen més que mai, amb agressions, bombes, atacs i pallisses. Feixisme amb cara i ulls, amb partits legals per al sistema com son España 2000 o Alianza Nacional, partits que compten amb militants tan “inofensius” com José Luis Roberto o Pedro Cuevas, assassí material del Guillem. Partits i grups que, malauradament, aprofiten la impunitat que els ofereix policia i jutges en el seu camí d’odi i violència.
No podem perdonar. No hem d’oblidar. Perquè a Guillem el mataren per ser independentista, antifeixista i anticapitalista, per ser un maulet, a un estat on eixe és un delicte amb una condemna massa cara. Odien allò diferent a ells. Odien els anhels i els vents de rebel·lia i dignitat. Nosaltres estimem tot el que això representa.
Tant de bo Guillem puguera estar avui entre nosaltres, al seu poble: a Burjassot. I tant de bo poguérem esborrar del nostre mon totes les idees i persones que escampen el seu fastigós tuf a intolerància, racisme i feixisme. I tant de bo no haguérem de témer l’alba del dia amb la nit més llarga, la nit del maleït ball de morts.
Han passat 15 anys ja. Però poden passar 20, 25 o 100. Guillem sempre serà ben present al nostre cap i al nostre cor. A la memòria d’aquest poble rebel i digne que es resisteix a la rendició. Eixa és la nostra tasca, la responsabilitat de totes nosaltres: continuar mantenint viva aquesta flama de llibertat. Perquè mai es trobe sol. Perquè aquest no siga el darrer somriure.
Guillem Agulló: la lluita continua!
Ni oblit, ni perdó!

Signen: Maulets, Assemblea Terra, Ateneu Popular de El Carme, Ateneu "Arrels" de Beniarrés, Ateneu "La Forca" de Carcaixent, Centre Social "Terra" de Benimaclet, Fòrum per la Memòria del País Valencià, Endavant, Alerta Solidària, COS, Espai País Valencià, Ca Bassot de Burjassot, Ca Revolta, La Canterella de Godella, Assemblea de valencians i valencianes de Montcada, Antifeixistes de l'Horta, antifeixistes.org, Acció Popular Contra la Impunitat, C.A.T, Assemblea de Joves de Pego, Col·lectiu Arrels de la Marina, Casal Popular de Castelló, Grup de Muntanya Viarany, Assemblea de veïns de Benimaclet, Col·lectiu Estrella Roja de Benimaclet, Coordinadora Antifeixista Intercomarcal, Colla de Dimonis de Benimaclet, C.S.A. "El Montó" d'Alcàsser, Intersindical Valenciana, SEPC.

2 comentaris:

Unknown ha dit...

Ens volen morts, silenciats... a l'extrarradí de qualsevol indret des d'on poguem alçar la veu.

Però l'alçarem -la veu, el puny i el que convingui- per avançar, per mai recular.

Amb el record de Miquel Grau, Toni Villaescusa i Guillem Agulló, entre tants i tants companys i companyes que han patit repressió i fins-i-tot la mort per senzillament atrevir-se a alçar la veu, atrevur-se a ser poble.

Una abraçada!

Guillem Agulló, ni oblit ni perdó!

Anònim ha dit...

Com podeu viure tranquils consumits per l'ira?, perquè us rebaixeu a ser com els vostres enemics? odiar, odiar i res més que odiar... que voleu aconseguir promovent violència si de sempre sempre és conegut que aquesta tant sol porta més violència?, que no us adoneu que si no mostreu oposició, que si no feu res il·legal no tenen cap motiu ni excusa per "alliçonar-vos"? cal que trieu altres formules i vies per aconseguir les vostres fites sense crear violència, si avanceu amb les seves lleis res us podran negar. Cal fer anar l'astúcia i l'inteligència, no aplicar la força bruta com ells, de gent descerebrada està ple aquest món, no volgueu pas sumar-vos a la majoria i avanceu de forma inteligent, si us rendiu dient que l'única forma és la violencia ja us asseguro que aquesta lluita la teniu perduda. No ho dic per dir, Gandhi els va guanyar així.
Si voleu la independència fer-ho amb respecte i fent-vos respectar de forma pacífica sense que s'us pugui atacar; la millor defensa és un bon atac, però, en un bon atac mai hi ha ferits, l'estratègia sempre son els arguments ben plantejats sota les lleis ja fetes, us agradin o no (de segur que sempre hi ha la formula legal per superar-les).
No més violència sisplau!, que al final ens haurem de preguntar, i aquesta esbaralla de que és? de independents, d'okupes, de latinskings, de racistes, de rumanesos, de mafies, de islamistes, de què?... no veieu que ens matarem per rucs?.

Joanna