dilluns, 14 d’abril del 2008

Cap de setmana d'emocions

Aquest llarg cap de setmana ha estat molt emotiu. El passat dijous assitiem a la xerrada organitzada en record de Guillem al C.S Terra. Allà, entre d’altres tertulians –un antic militant de Maulets i dos companys antifeixistes de Madrid-, estava Guillem Agulló -pare-, he de dir que em va colpir la seua fermesa, la claredat amb la que analitzava tota la situació que han hagut de viure ell i la seua família, com enviava un missatge de suport i de solidaritat a la mare de Carlos Palomino –jove assassinat pel feixisme en novembre passat-; com movia les mans nerviós i fixava la mirada en un punt concret intentant que els records no li jugaren una mala passada. Tot un exemple de serenitat i dignitat humana que a ningú dels que estàvem allà ens va deixar indiferent. Val a dir, que els assassinats de Guillem i de Carlos guarden moltes i tètriques similituds, per tant l’ambient fou de complicitat i de solidaritat entre tots.

I per arrodonir-ho tot, el dissabte a Burjassot muntarem una de ben grossa. A les 17:30 de la vesprada més de 500 persones iniciàvem una manifestació que recorregué el centre del poble. El poble que va veure créixer el Guillem i que també va plorar la seua mort. Seguidament, es va realitzar un acte polític per recordar-lo. Ja per la nit, els nostres grups –que he de dir dels Obrint Pas i de la Gossa?- conclogueren amb un concert multitudinari –més de 2000 persones- la primera convocatòria del que serà l’any Guillem Agulló.

M’agradaria assenyalar un parell de coses. En primer lloc, que després de 15 anys el record de Guillem està viu i així ha de ser, no oblidar-lo suposa: fer justícia i demanar-ne, no sols per a ell, si no per a totes les víctimes del feixisme. I en segon lloc, les mostres de suport des de tots els indrets dels Països Catalans i de la resta de l’estat, la visita dels companys antifeixistes de Madrid que ens han demostrat l’estima i el respecte que ens tenen i, com no, que nosaltres els tenim; i la quantitat de gent jove (hi havia als actes un gran nombre de joves que encara no havien nascut aquella maleïda nit de Montanejos) que volgueren retre-li homenatge al Guillem i a la seua família 15 anys després del seu assassinat. Veure vídeo.

En definitiva, un munt de sensacions i d’emocions que ens han omplert i que ens han unit una mica més. Pel seu record i per la seua memòria. Que vos vaja bé. Sóc el que veus continuarà amb la seua tònica habitual. Una forta abraçada.

3 comentaris:

Cris ha dit...

Gràcies per transmetre totes les emocions que no vaig poder sentir el cap de setmana, perquè no hi era...

Anònim ha dit...

Bona crònica company. Tots vam palpar aquesta emoció que descrius. Ens veiem pel barri!

Pablo ha dit...

Todo lo que he sentido este fin de semana no puedo explicarlo con palabras . Esa familia me ha tocado en lo más hondo, y vosotros hos habéis salido, cracks!


un abrazo!