dilluns, 31 d’agost del 2009

Las hijas de Erin, Voces de mujeres de Irlanda del Norte.

Com en qualsevol conflicte polític, al Nord d'Irlanda les dones han tingut un paper fonamental en la lluita. En la seua condició de mares, mullers, germanes i, sobre tot, com a militants i activistes en la cerca de la justícia i la veritat, han estat el puntal sobre el que s'ha sostingut la comunitat republicana durant els anys més durs dels Troubles. Aquesta condició, però, ha estat silenciada, quedant en un segon plànol respecte als seus companys. I respecte a la informació que ens arriba a nosaltres sobre el conflicte.

Els abusos i les violacions als drets civils, per part de l'exercit britànic, de la RUC (Real Policia de l'Ulster en les seus sigles en anglès) i dels grups lleialistes, han estat una constant en les zones republicanes durant dècades.

Las hijas de Erin recull els testimonis de diferents dones nord irlandeses que en la seua condició de membres de la comunitat republicana han patit situacions de violència sobre elles mateix o sobre els seus amics i familiars.
Silvia Calamati, periodista i escriptora gran coneixedora del conflicte irlandès, ha volgut donar-los veu a i reflectir les emocions i el patiment d'unes dones que s'han vist obligades a prendre el carrer i alçar la veu per denunciar situacions d'una violència i d'una injustícia descomunal. Han patit repressió, presó, violacions, atemptats, discriminació i mort, quedant al voltant de tot açò un silenci complice i devastador que les mata poc a poc.
El llibre recull 21 declaracions, ordenades per temàtiques socials, que engloben des de el món del treball i la visió dels fills i filles del conflicte, fins la vida a la presó i les lluites al carrer per la justícia i la solidaritat.
Amb molta claredat, dignitat i lluny de qualsevol dramatisme les vivències d'aquestes dones ens fan sentir admiració i solidaritat amb elles.

L'autora explica que no es va sentir amb ànims de publicar el llibre, per com d'impactants i desgarradores són algunes de les històries, fins que una de les entrevistades, l'advocada Rosamary Nelson, fou assassinada amb un cotxe bomba col·locat per un grup paramilitar lleialista. Aquest fet la va motivar a publicar aquest interesant llibre que ens mostra el conflicte des d'una altra perspectiva, ben diferent a la que coneixiem fins ara.

Publicada a l'Accent 161

diumenge, 23 d’agost del 2009

Prou censura!.


El proper dissabte 29 d'agost, el Cesc Freixas ha d'actuar a Figueres al festival Acústica de Figueres. Les forces reaccionaries (Ciutadants i PP) de la ciutat empordanesa han posat en marxa la seua maquinària demagògica de desprestigi i han fet un escrit demanant que el Cesc no actue. Al·leguen que defensa a grups terroristes com Terra LLiure, i l'acusen de ser un radical i un violent; la mentida i la demagògia al poder!.

Qualsevol que conega al Freixas o que haga escoltat les seues cançons sap que aquests arguments són un maniobra política per a desacreditar al cantautor català i l'opció política que defensa. Si haguera de qualificar l'obra d'en Cesc només s'emacuden paraules com tendresa, solidaritat, lluita, estima, amor, però mai violència.

Aquest atac no és cap a una persona en concret, ni a la seua obra, sinó que va dirigit cap a tot allò que representa i cap a totes aquelles persones que pensem que aquest món l'hem de contruir sense injustícies i dient a les coses pel seu nom.

Avui és el Cesc, demà podem ser qualsevol de nosaltres.

Contra la manipulació i la mentida, tot el meu suport al Cesc Freixas i a la seua música. Forta abraçada.

dimecres, 12 d’agost del 2009

La font del LLeó.

Caminem un poquet més i fem uns glops a la Font del Lleó, que l'aigua sempre corre molt fresqueta.

dimarts, 11 d’agost del 2009

Contra la demagogia xenòfoba!

Umberto Bossi, soci polític del putero Berlusconi i líder de la feixista Lega Nord, ha defensat la caçera i captura a l'immigrant -il·legal-, que s'està duent a terme en Italia, amb aquesta frase que despren demagògia pels quatre costats: Els immigrants italians anavem a treballar i no a matar a gent.
Umberto, Umberto, Umberto, que poca memòria tens. Se t'oblida que una de les xarxes criminals més importants que han operat durant dècades als EUA (el país amb el major nombre d'habitants d'origen italia juntament amb Argentina del món) ha estat la màfia formada pels clans italians que emigraren a principi del segle XX.
Aquest personatge haurà de llogar del vídeoclub més proper la magnífica trilogia que Coppola va fer de la família Corleone i així se li refrescarà la memòria sobre que feien alguns dels seus compatriotes a altres parts del món.
Posat a ser demamgogs...