Aquests són els enemics de l'estat d'Israel.

Són el futur del poble palestí, són el relleu en la lluita i en la dignitat d'un poble. Són els que continuaran llençant les pedres contra els tancs, contra els soldats; són el futur de l'intifada i aquells que més atemoreixen l'estat sionista d'Israel.

El periòdic Levante s'equivoca.

Ahir a la vesprada, hi havia convocada una concentració a la plaça de l’ajuntament en defensa del poble palestí i contra l’ofensiva militar i l’ocupació que l’exèrcit israelià (dirigit pel seu govern) està desenvolupant a la franja de Gaza. Aquesta és una més, de tot un seguit de convocatòries que estan portant-se a terme des que començà l’ofensiva militar. La xarxa per Palestina, integrada per diferents col·lectius del País Valencià, convocava anit, igual que va convocar d’urgència el passat diumenge (4 de gener) i convocarà el proper dissabte 17.
He volgut fer aquest post, per a contradir a la noticia que ha publicat avui el periodic Levante. Si més no, per a demostrar que les dades que ha aportat la policia són absurdes i que el o la periodista que ha redactat la noticia no estava allà o no li interessava posar el que realment va veure. No se exactament quantes persones hi erem allà, però vos puc assegurar que moltes més de 400. Moltíssimes més.

Fotos realitzades ahir durant la concentració.

moment en que la gent s'aplegava a la concentració danvant de l'ajuntament

cua de la mini-manifestació que va envoltar la plaça de l'ajuntament. (El gruix de gent cobria la meitat de la plaça)

Kanoute

M'agrada moltíssim com a futbolista. I el que va fer ahir em pareix digne i necessari.

Crida urgent!!

Totes amb David de Vilafranca. Info

La Negra (Ed. Virus), Raul Zelik.

La història de Colòmbia del darrer mig segle és una història de violència. És més, quan algú sent parlar del país sud-americà el més fàcil és associar-lo amb guerrilla, paramilitars, militars, narcos i governs corruptes controlats per la mà, sempre present al continent, del veí del nord (Colòmbia és, probablement, el major aliat que tenen els EUA al sud del continent).

Aquesta és la imatge que ens arriba a nosaltres a traves dels mitjans. Una imatge negativa, i potser distorsionada, però no tan llunyana de la realitat. Colòmbia viu una guerra interna des de fa més de cinquanta anys, on s’han perdut milers de vides humanes i on la violència més extrema s’ha convertit en moneda habitual en moltes zones del país. Tot i que, i en açò cal ser molt prudent, no es pot generalitzar i de segur que el país i els seus habitants malden per a que aquesta imatge canvie. Però les desigualtats socials i els interessos econòmics i polítics dificulten aquesta transformació i aquesta visió de la realitat.

Amb aquests ingredients i en aquest context, Raul Zalik (Munic, 1968) ens presenta La Negra, una novel·la que parla d’això, de la Colòmbia violenta. Del dia a dia als pobles i aldees. De les accions dels grups guerrillers, de les massacres dels paramilitars (pagats pels terratinent) amb els camperols i sindicalistes. De segrestos i assassinats. D’un govern corrupte i incapaç de resoldre els problemes de la població si no és amb més i més violència. De guerrillers romàntics; de somnis i utopies.

L’interes d’una multinacional anglesa per la refineria de Barrancabermeja i la planificació d’una acció guerrillera en la mateixa refineria són els eixos centrals sobre els que s’entremesclen diferents històries i personatges, que desgranen la realitat quotidiana a l’interior del país. Amb claredat, fluïdesa i en certs moments dramatisme l’escriptor teixeix un magnífic relat fictici però com ell mateix expressa a l’epíleg, amb personatges i histories amb un rerefons real, massa real.

València contra el genocidi, València amb el poble palestí.

Aquesta nit passada, Israel ha donat un pas més en el seu atac i extermini en la franja de Gaza. Tropes de terra han ocupat la franja i els helicòpters i avions han continuat amb els bombardejos “selectius” sobre la població palestina.
Aquest matí, centenars de persones s’hem aplegat a la plaça de l’ajuntament convocades per diferents col·lectius de la ciutat, per condemnar aquest genocidi (disfressat d’acció de guerra defensiva) i demanar a l’opinió pública internacional que condemne i utilitze els mitjans necessaris per posar fi a la matança.

Periodistes a Gaza.

No volia parlar del tema. De fet, s’ha escrit molt aquest dies sobre la massacre que l’exèrcit d’Israel (dirigit pel seu govern) està duent a terme a Gaza (Palestina). Periodistes, companys i companyes d’altres blogs, etc. han escrit sobre la carnisseria i ara mateix crec que, tot i que tinc la meua opinió sobre el tema, no cal que la reflectisca al blog.

Però si que m’agradaria recodar-vos (per que crec que no s’ha parlat molt d’aquest fet que per a mi és força important) que l’exèrcit israelià ha prohibit l’entrada a Gaza als periodistes occidentals (massa mirades inquisidores, massa informació. Això, o que és millor matar a un periodista palestí que a un periodista occidental, pel tema de l’opinió pública internacional i els danys colaterals de tota ofensiva militar, ja m’enteneu), per tant, totes les imatges que estem veient i que ens arriben a les nostres cases són de professionals que ja estaven dintre de Gaza quan va començar l’ofensiva assassina. Gràcies a ells, podem veure la tragèdia i tenir present el patiment de tot el poble palestí.

Des d’ací, des de Sóc el que veus el meu record i la meua admiració per tots eixos periodistes, càmeres i fotògrafs que estan sent els nostres ulls i les nostres oïdes en un lloc on el silenci i la foscor són còmplices dels botxins israelians.