dimecres, 1 d’abril del 2009

70 anys.

Hui es compleixen 70 anys del final de la Guerra Civil. Aquell 1 d'abril de 1939, el part que emetien des de Burgos els feixistes ho deia clar: "cautivo y desarmado el ejercito rojo, han alcanzado las tropas nacionales sus últimos objetivos militares". València, últim reducte d'aquella República dividida i vençuda, però resistent fins a les darreres conseqüències, feia dos dies que havia estat definitivament pressa pels feixistes i la guerra complia el seu darrer episodi. Começava així l'exode per a centenars de milers de persones. Com s'ha dit tantes vegades: el millor d'aquell estat marxava per sempre. Tota una generació de personatges brillants -irrepetibles en molts casos- marxava deixant l'Estat Espanyol en mans de militars covards, sublevats tres anys abans contra el poble, i de l'esglesia (frares i monges). Ja mai res seria igual per a ells, ni tampoc per a nosaltres, hereus d'aquelles lluites i portadors de la seua memòria. Memòria maltractada i vexada durant quaranta anys de dictadura i els trenta que duem de "democràcia".
Diuen que Franco no volia una guerra llarga, volia guanyar ràpid i després passar l'escombra de la repressió per a liquidar a tot aquell que embrutara la seua "gloriosa pàtria" de retors, falangistes i militars. Però el poble va dir la seua i va lluitar amb el que tenien per preservar allò que havien escollit, lluitar per la llibertat; lluitar contra eixa Espanya pudenta i fosca.
Per la dignitat d'eixe poble que es va deixar la pell als camps de batalla, a les ciutats i a l'exili. Per tots i totes elles, NO OBLIDEM, NO PERDONEM!.


dijous, 26 de març del 2009

Per vosaltres.

Deixeu-me que em pose un poc melancònic i recorde els amics que el destí s'ha emportat lluny, a altres indrets, a noves aventures. Oscar allà a Granada i Andreu a Barcelona, es troben a faltar les vetllades on m'ensenyaveu que fantàstic i bonic és el món de la literatura...

Jaime Gil de Biedma amb veu de Loquillo.

dissabte, 21 de març del 2009

Ho recordeu?

Un xicotet homenatge, amb bon humor, per a totes i tots aquells que varem crèixer als 80.

dimecres, 18 de març del 2009

Que algú li ature els peus a aquest fonamentalista.

Benet XVI està de viatge oficial pel continent africà. Allà, el nombre de nous creients en la religió catòlica ha augmentat considerablement. Actualment, el nombre d'africans que abracen aquesta fe ronda els 200 milions (tot un pico). Dades que contrasten amb el retrocés que, eixa mateixa fe, ha patit a Europa, on cada vegada el nombre de persones que es consideren catòliques disminueix i els que ho són no practiquen amb la devoció que la gerarquia vaticana desitjaria. En Àfrica tenen tot un mercat que explotar i un mar de possibilitats per expandir el seu negoci (en definitiva, tot açò és un negoci) per això el cap de l'esglesia catòlica està fent un tomb per allà. Està de visita promocional. La seua primera parada l'ha fet, si no recorde malament, a Camerun. Davant un públic devot i expectant, el Papa ha amollat un parell de perles sobre la SIDA i l'ús del preservatiu que estaria bé comentar. Considera que l'ús del preservatiu és una errada i que aquest no és la solució per a combatre el virus, que al continent s'ha convertit en una lacra que deixa a l'any centenars de milers de morts i nous contagiats. El jerarca també ha dit que la solució per fer front al problema és humanitzar la sexualitat. No se si es refereix a que el sexe l'han de practicar dos èssers humans i no anar fent el gamba amb altres èssers vius, rollo zoofílic o que la SIDA es contagia per mantenir realcions sexuals on predomina el desig i els instints més animals, no ho se la veritat. Les organitzacions que treballen, des de fa molts anys, sobre el terreny per previndre l'expansió del problema, ja s'han fotut les mans al cap davant de tan gran irresponsabilitat. Bé, no m'enrolle més. El que plantege és: Com és possible que un personatge d'aquestes característiques i amb aquest discurs pot arribar a un lloc, on la SIDA és un problema, en molts casos nacional, fins i tot continental i anar proclamant que la solució als problemes no són els mètodes anticonceptius, sinó una humanització de les relacions sexuals?. Com si el fet de practicar el sexe de forma delicada i "humana" evités que el maleït virus correga per la sang de milions d'africans, fins i tot dels 200 milions que, ara mateix, s'abracen cegament al monstre. Per favor, que algú ature als de la sotana o acabarem tenint un problema.

diumenge, 15 de març del 2009

Malauradament, mil mentides si poden fer una veritat.

Aquest matí, li he escoltat dir a Francisco Camps l'honorable, en unes declaracions a la premsa, que mil mentides no fan una veritat. Li han preguntat per la seua implicació en la trama de corruptes i pudents que passegen pel PP valencià amb gomina i trages de Milano i ell, sense perdre el seu to i estil de frare estirat, ha sortit amb les mateixos tópics i evasives de sempre.

S'equivoca senyor Camps, mil mentides no sols fan una veritat, sinó que poden conformar tot l'entramat sobre el que es fonamenta la política i, en conseqüència, la societat de tot un país. Fixeu-vos en el País Valencià. Per posar un exemple: Els informatius de Canal 9 omiteixen o modifiquen diàriament tot un seguit d'informació sobre la realitat valenciana (i la que no és valenciana), que els serveix per vendre la seua "societat ideal" de pa i circ. Si entenem ací (o almenys jo entenc), que omitir informació o modificar-la al gust de qui mana o de qui pot treure profit d'aquesta és, en certa manera, una forma de mentir, ja tenim un exemple vàlid que contradiu les declaracions de l'honorable.

Per finalitzar, ha puntualitzat que ell creu en la justícia i que aquesta demostrarà la seua inocència. No et fot!, normal, si el jutge que ha de determinar si ets o no culpable és un íntim, com no va a creure l'honorable en ella (la justícia).
I el més trist de tot és que se'n sortira de tot açó sense que l'assumpte, malauradament, l'escalde massa. Ai! mare.

diumenge, 8 de març del 2009

Curt d'animació sobre el bloqueig a Gaza.



Agafe prestat del blog La tinta de los escolares (espere que no li importe) aquest curt d'animació que mostra, en minut i mig, el drama del bloqueig israelià a la població de Gaza. Closed Zone s'anomena. Fent click podreu llegir l'explicació del curt. Feu-lo correr.