El passat dijous, les notícies de Cuatro, les que presenta i dirigeix Iñaki Gabilondo, finalitzaven amb una fotografia que mostrava unes faveles que estaven tocant a tir de pedra d’una urbanització de luxe (com veieu estan separades per un mur). La imatge anava ampliant-se fins que mostrava la crua realitat, els més pobre cara a cara amb els més rics. A una banda, milers de persones apilades, entre misèria, pobresa i marginació. A l’altra, super pisos, piscines en cada planta i molta ostentació; la imatge era clara, contundent i demolidora, a parts iguals.
Doncs bé, fins a eixe punt tot clar. Podria haver segut qualsevol part del món, qualsevol ciutat del món, però crec recordar que era una ciutat de Sud Amèrica. Podria assegurar que era Brasil, però realment podria ser un altre país; per al cas poc importa.
Estareu preguntant-se per què vos conte tot açò, doncs perquè no entenc com Cuatro preten fer-nos reflexionar sobre aquesta imatge, sobre la societat desigual que provoca aquestes diferències, que enfronta a la pobresa davant la seua crua realitat; i després el grup mediàtic al que pertany, Prisa, té un política de desacreditar, bombardejar i menysprear tots els governs sud americans que segueixen una línia rupturista amb l’status quo establert per les potències i les multinacionals. Com, des del País (diari del grup), els articles tiraven amb bala contra Veneçuela, Cuba, Bolívia, Equador i tot allò que pretengués anivellar la balança desigual que existeix entre rics i pobres i que en el continent americà és bastant significativa (no ens hem d’oblidar d’Àfrica).
Aleshores, en què quedem?, si les polítiques que es couen al continent, des de ja fa un temps, són de canvi, d’adquirir dignitat, de lluitar pels drets dels més desafavorits, de sentir-se part d’un projecte i de tenir veu, més enllà del que manen els poderosos; i si els grups Prisa ha estat un dels perseguidors i intoxicadors d’això mateix. Per què ara arriben i a les notícies ens posen la fotografia? Què ens volen vendre amb això? Són tan hipòcrites?. Doncs sí, ho són tan que fa fàstic veure’ls i escoltar-los; i vos ho diu un que, per A o per B, sempre veu, escolta o llig, entre d’altres, a aquests del Prisa.
1 comentari:
A mi el Gabilondo em fa ganes de potar. No el veig mai. I tens raó en tot el que dius, Paco. Però és que la cosa va més enllà. Aquesta fotografia la podien haver tret perfectament d'una gran ciutat de l'Estat Espanyol, o inclòs, mitjana, com València: només cal posar-se a la porta de l'hotel de Les Arenes per veure eixe abisme.
Publica un comentari a l'entrada