Demà és compleixen 33 anys de la mort del dictador, del feixista Franco. Ell, a diferència de tots els que va matar i va manar matar, va morir al llit ja vell. Ho va deixar tot lligat i ben lligat, i va poder morir envoltat dels seus i d’un munt de cables, tubs i màquines que intentaven reviure a aquell sac d’ossos en que s’havia convertit un dels genocides més grans que ha donat la història (encara que ara Garzon, cagat per mitja galta, es retracte i no el jutge per crims contra la humanitat).
L’amic Oscar, que viu a cavall entre València i Granada (coses de l’amor), i que és un mestre cercant i trobant joies de la nostra cultura, m’ha passat el poema de Joan Brossa Final dedicat a Franco i que ha interpretat Miguel Poveda amb eixa veu flamenca que té. Dedicat a tots aquells, que aquell fred dia de novembre, brindaren per la mort d'un assassí.
Ací vos deixe el poema i la cançó.
FINAL!" | ||
-Havies d'haver fet una altra fi; et mereixies, hipòcrita, un mur a un altre clos. La teva dictadura, la teva puta vida d'assassí, quin incendi de sang! Podrit botxí, Rata de la més mala delinqüència, Però l'has feta de tirà espanyol, Glòria del bunyol, 20 de novembre de 1975 | ||
5 comentaris:
el poema d'en Brossa ja el coneixia, però musicat encara guanya més força!
una abraçada company!
...i bon viatge aquest cap de setmana! ;)
I com cantàvem en el pati de l'ascola:
Franco, Franco tenia el culo blanco porque su mujer, lo lava con Ariel...
Paco, has vist la tira d'Eneko d'ahir al 20 minutos? És genial...
http://blogs.20minutos.es/eneko/post/2008/11/19/vaactimas-del-franquismo
Un beset.
Està molt bé el poema.
Dues reflexions al voltant de Franco:
1)Recordar que va ser un genocida em sembla molt bé, però s'ha d'evitar que això faça que el règim actual parega -per oposició- una democràcia de debò (és el missatge dels progres-PSOE).
2)El franquisme està viu. La transició fou una simple reforma que va deixar ferides obertes que aquesta "democràcia" no permet tancar. Les víctimes nacionals van tenir homenatges i compensacions. A les víctimes roges se'ls nega fins i tot la identificació i un soterrament que els dignifique. No parlem ja de les implicacions penals: a la política, a l'exèrcit, a la policia, etc. va seguir amb impunitat la mateixa gent que hi havia amb Franco.
el que estava buscant, gracies
Publica un comentari a l'entrada