En la pantalla del televisor quatre homes, quatre àrabs asseguts sobre una catifa, amb roba típica, grans mocadors al cap, llargues barbes i semblant seriós. Dels seus pits pengen cartutxeres de munició i a les mans sostenen uns fusells. Darrere, dues banderes amb inscripcions àrabs brodades amb fil d'or, o almenys això em pareix. Un d'ells parla una llengua indesxifrable per a mi i mou el dit amb posat amenaçant mentre assenyala la càmera. Tampoc se l'escolta bé, la veu en off de la presentadora es superposa a la del barbut.
Segons ens explica, són antics presoners de la base nord-americana de Guantanamo. Ara, després de quedar en llibertat, s'han convertit en líders d'una cèl·lula yihadista propera a Al-Qaeda en Iemen.
La noticia continua i ens afegeixen més informació directament relacionada. Segons dades dels EUA, 61 ex presoners de la famosa base han passat a engrossir les files de la resistència islàmica. Fet que preocupa als serveis secrets nord-americans. Fins ací la notícia.
Seguint un poc la línia argumental de la informació, podrien haver afegit: aquest fet (el de la seua militància) demostra la íntima relació que n'hi ha entre les seues pràctiques delictives i la seua detenció i tortura a mans de l'exèrcit ianqui. Almenys, després d'escoltar la noticia, és una de les conclusions a les que pot arribar l'espectador.
Però, jo em plantege certes qüestions: no pot ser, que la tràgica experiència patida al camp haja provocat aquesta necessitat d'emprendre les armes? és possible, que davant totes eixes vexacions només et queden les ganes de revenja contra l'enemic? podrien haver estat aquests homes persones corrents sense cap vinculació amb cèl·lules terroristes? haurà estat Guantanamo un centre de retenció de terroristes? o, per contra, de creació de yihadistes en potència? quines conseqüències tindran aquest cinc anys de passar-se el drets humans i les convencions internacionals pel forro?. Massa incògnites per a donar validesa, sense més, a certes informacions.
Segons ens explica, són antics presoners de la base nord-americana de Guantanamo. Ara, després de quedar en llibertat, s'han convertit en líders d'una cèl·lula yihadista propera a Al-Qaeda en Iemen.
La noticia continua i ens afegeixen més informació directament relacionada. Segons dades dels EUA, 61 ex presoners de la famosa base han passat a engrossir les files de la resistència islàmica. Fet que preocupa als serveis secrets nord-americans. Fins ací la notícia.
Seguint un poc la línia argumental de la informació, podrien haver afegit: aquest fet (el de la seua militància) demostra la íntima relació que n'hi ha entre les seues pràctiques delictives i la seua detenció i tortura a mans de l'exèrcit ianqui. Almenys, després d'escoltar la noticia, és una de les conclusions a les que pot arribar l'espectador.
Però, jo em plantege certes qüestions: no pot ser, que la tràgica experiència patida al camp haja provocat aquesta necessitat d'emprendre les armes? és possible, que davant totes eixes vexacions només et queden les ganes de revenja contra l'enemic? podrien haver estat aquests homes persones corrents sense cap vinculació amb cèl·lules terroristes? haurà estat Guantanamo un centre de retenció de terroristes? o, per contra, de creació de yihadistes en potència? quines conseqüències tindran aquest cinc anys de passar-se el drets humans i les convencions internacionals pel forro?. Massa incògnites per a donar validesa, sense més, a certes informacions.
1 comentari:
Molt bon post, Paco. Com va tot per València? D'ací rs m'hi deixaré caure. Salut!
Publica un comentari a l'entrada