El Govern Valencià s'ha afanyat a reconèixer com a BIC (Bé d'interès cultural) les corregudes de bous. Han alegat motius històrics i culturals. A Espanyols no els guanya ningú. Debat al parlament no hi ha hagut ("Debat al parlament" al País Valencià sembla un acudit), s'ha aprovat i punt. Les veus que no estan d'acord? Que bramen. Quan u crida al desert, per molt fort que ho faça, ningú l'escolta.
Ací s'han valgut dels típics argument: història i tradició, per a justificar un acte cruel.
Que els agraden els bous, d'acord; que són un negoci que deixa anualment molt diners, d'acord. Però que no ens venguen la moto sobre el fet històric i la tradició, que no cola. No són arguments quan pel mig hi ha patiment i una orgia de sang.
L'ablació també és un acte tradicional i arrrelat històricament a molts llocs d'Àfrica i no deixa de ser una aberració i un acte cruel. Que a ningú se li ocorreria declarar BIC en Somàlia. I disculpeu-me si sóc un poc demagog.Ací s'han valgut dels típics argument: història i tradició, per a justificar un acte cruel.
Que els agraden els bous, d'acord; que són un negoci que deixa anualment molt diners, d'acord. Però que no ens venguen la moto sobre el fet històric i la tradició, que no cola. No són arguments quan pel mig hi ha patiment i una orgia de sang.
I parlant d'ablació, ahir a Dias de Cine vaig veure anunciada Flor del Desierto (Flor del desert en català, supose). Una història biogràfica sobre la vida de Waris Dirie. Una dona somalí, nascuda al si d'una família nòmada musulmana. Aquesta fou mutilada genitalment quan tenia cinc anys i, posteriorment, entregada a un home molt més major que ella. Després va fugir a Londres i va aconseguir, després de moltes penùries, ser model i actriu.
Molt recomanable.
Molt recomanable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada