Excuses per a tornar a escriure.

Fa temps que no sent la necessitat d'escriure, no hem pregunteu per què, potser no hi ha cap explicació. Simplement no ho faig. Supose que inconscientment estic un poc fart que el bloc siga una espècie de miscel·lània que ha deixat d'interessar-me. Últimament he penjat fotos que és com mostrar-vos una altra faceta del que Sóc. Excusa perfecta per a no haber d'escriure sobre els temes de sempre, la veritat.

Però el motiu de retrobar-me amb el blog (com a creador, no com a espectador) és que el proper dissabte començaré un viatge per Europa que de segur esdevindrà aventura. Així el qualifique perquè les condicions són les següents: viatge amb furgoneta, una setmana i milers de kilometres. Però el factor que el convertirà en aventura és que el viatge el faré amb mon pare. Sí, com ho llegiu, mon pare i jo, colze a colze per terres llunyanes. Fa molts anys que no passe més de dues hores seguides amb ell, per tant açò és una espècie de teràpia, retrobar-nos o descobrir-nos, qui sap. Espere complir el seus somni i complir-ne jo algun que altre que tinc amagat al subconscient, de quan era petit. Segur que tenim sorpreses. Per això vos dic que no podré actualitzar en el moment però promet fer un munt de fotos i amb paper i llapis (sona molt novelesc) escriure petites cròniques sobre "l'aventura". Münich, Nuremberg, Leipzig, Dachau, una Berlingo i una petita motxilla. Ja vos conte.