Imagineu-vos, que en la primera classe d’història a la que assistireu vos hagueren explicat que la història, la dels éssers humans, està construïda sobre la desmemòria, la manipulació i l’oblit. Que ha estat una història feta per l’home blanc, per occident; per la singularitat i la barbàrie.Que els suposats descobridors eren, en realitat, ocupants, lladres i genocides. Que els “salvatges” morien a mans d’aquells que anaven a civilitzar-los. Que la creu era més perillosa que l’espassa. Que allò que suposadament descobrien els europeus feia segles que havia estat descobert per aquells que habitaven els recondits mons d’aquest planeta. Que els nostres privilegis són les misèries de la resta del món. Que la història ha obviat dramàticament els negres, els indis, les dones, els pobres; tots aquells que sobraven per construir la història dels guanyadors, dels “civilitzats”, en definitiva, dels poderosos.
En Espejos, una historia casi universal (Ed. Siglo XXI) Eduardo Galeano ens desxifra totes aquestes pàgines de la història. A partir de relats curts l’uruguaià ens conta, amb la seua capacitat narrativa i analítica, la història dels homes i les dones. Dona veu als silenciats, desmitifica, assenyala i matissa com sols ell sap fer-ho
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada