La sala no estava molt plena i això feia l’estada encara més agradable. Amb deu minutets de retard apareixien els cinc components junt a
El públic, totalment entregat, varem formar un tàndem perfecte amb en Pau –veu-. Es corejaven les cançons amb emoció i les cares dels components del grup ho deien tot – les cares d’en Joan Miquel Oliver eren un bon exemple-, estic segur que es varen sorprendre al veure aquella complicitat i aquella emoció que desprenien les 500 persones que ens trobàvem allà –hauríeu d’haver vist com cantava la gent Alegria, Wa Yeah!, Bamboo, Vitamina Sol, Dins d’aquest iglú, Batiskafo, i tantes altres- . Dic que estic segur, per que feren 3 bisos i la gent no en tenia prou. Volíem més i més. Que aquell meravellós viatge no s’acabara mai.
Com diu l’amic Oscar, escoltar música a casa és, en certa manera, solitud; l’escoltes en soledat. Però quan ho fas junt a molta altra gent que està gaudint tan com tu, és un dels plaers més grans que et dona la música i, per que no, la vida.
Gràcies per aquest regal i per brindar-me un dels concerts més especials que recorde.
3 comentaris:
Ei, a mi també m'agrada, ja els he vist dos o tres vegades enguany a l'illa. Una abraçada.
ep! per un moment pensava que també anaves a parlar del post-concert a la terrassa...
res, aquí em tens localitzable!
ens veiem aviat!
Salut!
Efectivament, el "Taxi" és dels millors albums d'aquesta década. Salutacions des de el cor del Gironés.
Publica un comentari a l'entrada