Com penseu que és el paradís?, on penseu que s'amaga l'essència d'allò que en diuen humanitat?, quins individus en formen part, l'habiten i el pateixen dia rere dia?. Rostres anònims que intenten sobreviure entre les deixalles d'una societat putrefacta i artificial que no té pietat i elimina tot allò que sobra i no és útil; allò que és insignificant i no produeix benefici en certes butxaques.
Esperances, frustracions, somnis, vida i mort; carrer, barri, exclusió, guerra, lluita, venjança... a la fi, la vida al paradís, on el més important no és la caiguda, sinó l'aterratge.
Tot açò és Històries del Paradís, el primer llibre de Xavi Sarrià.
Sóc el que veus compleix el centenar d'entrades a l'any 2008 i quina millor forma de celebrar-ho que ressenyant el llibre d'un amic. Enhorabona pel teu primogènit Xavier. Esperem que siga el principi d'una llarga i apassionant aventura.
3 comentaris:
m'imagino que ja te l'hauràs llegit.
Bé, de fet, jo també.
I bé, podria elogiar aquest llibre de mil formes diferents, però només em limitaré a recomanar-lo a tothom a qui passi per aquí, de la mateixa manera que ho faig amb tothom qui conec; doncs aquest llibre no li falta res del que hauria de tenir un bon llibre.
Apa, salut!
(per cert, jo també vaig escriure una entrada sobre Històries del Paradís, ja deu fer un mes...)
Tot i que es poden fer ressenyes de llibres que no has llegit, jo, aquest, si que l'he llegit. Per altra banda, a mi també em sembla un bon llibre.
Gràcies pel teu comentari.
Me fa moltes ganes llegir-lo. Enhorabona per les 100 entrades per cert!
Publica un comentari a l'entrada