Periodistes a Gaza.

No volia parlar del tema. De fet, s’ha escrit molt aquest dies sobre la massacre que l’exèrcit d’Israel (dirigit pel seu govern) està duent a terme a Gaza (Palestina). Periodistes, companys i companyes d’altres blogs, etc. han escrit sobre la carnisseria i ara mateix crec que, tot i que tinc la meua opinió sobre el tema, no cal que la reflectisca al blog.

Però si que m’agradaria recodar-vos (per que crec que no s’ha parlat molt d’aquest fet que per a mi és força important) que l’exèrcit israelià ha prohibit l’entrada a Gaza als periodistes occidentals (massa mirades inquisidores, massa informació. Això, o que és millor matar a un periodista palestí que a un periodista occidental, pel tema de l’opinió pública internacional i els danys colaterals de tota ofensiva militar, ja m’enteneu), per tant, totes les imatges que estem veient i que ens arriben a les nostres cases són de professionals que ja estaven dintre de Gaza quan va començar l’ofensiva assassina. Gràcies a ells, podem veure la tragèdia i tenir present el patiment de tot el poble palestí.

Des d’ací, des de Sóc el que veus el meu record i la meua admiració per tots eixos periodistes, càmeres i fotògrafs que estan sent els nostres ulls i les nostres oïdes en un lloc on el silenci i la foscor són còmplices dels botxins israelians.