M'asfixiava l'aire corromput del meu poble, el menyspreu permanent a la intel·ligència i a la cultura, la barbarie normalitzada, la destrucció sistemàtica del patrimoni, la vulgaritat com a prestigi, el parlar a crits, els gargalls llençats al bell mig de la vorera...Tot això havia existit abans, però fou a les hores que en vaig percebre la monstruositat. L'home manuscrit. Manuel Baixauli.
Continua la partida... volen arrassar el Cabanyal.
Continua la partida... volen arrassar el Cabanyal.
1 comentari:
Brutal el paràgraf de Baixauli!
Publica un comentari a l'entrada