Comandant armando rampas!

No s’imagineu les ganes que tenia d’escriure aquest post. Ahir fou la gran nit. Per fi vaig poder veure els Antònia Font en directe –m’havien regalat les entrades pel meu aniversari, 27 anyets-. A la sala Greenspace de València els mallorquins feren un concert increïble.

La sala no estava molt plena i això feia l’estada encara més agradable. Amb deu minutets de retard apareixien els cinc components junt a la New Royal Cuatro Quesos Philharmonic per delectar-nos amb quasi dues hores de música, fantasia i somnis; la psicodèlia feta quotidianitat o la quotidianitat feta psicodèlia, com preferiu.

El públic, totalment entregat, varem formar un tàndem perfecte amb en Pau –veu-. Es corejaven les cançons amb emoció i les cares dels components del grup ho deien tot – les cares d’en Joan Miquel Oliver eren un bon exemple-, estic segur que es varen sorprendre al veure aquella complicitat i aquella emoció que desprenien les 500 persones que ens trobàvem allà –hauríeu d’haver vist com cantava la gent Alegria, Wa Yeah!, Bamboo, Vitamina Sol, Dins d’aquest iglú, Batiskafo, i tantes altres- . Dic que estic segur, per que feren 3 bisos i la gent no en tenia prou. Volíem més i més. Que aquell meravellós viatge no s’acabara mai.

Com diu l’amic Oscar, escoltar música a casa és, en certa manera, solitud; l’escoltes en soledat. Però quan ho fas junt a molta altra gent que està gaudint tan com tu, és un dels plaers més grans que et dona la música i, per que no, la vida.

Gràcies per aquest regal i per brindar-me un dels concerts més especials que recorde.