dimecres, 30 d’abril del 2008

Visita a la Fira del llibre de València (del 23 d'abril al 4 de maig)

Companys i companyes, quin cap tinc. Que l’altre dia vaig anar a la fira del llibre de València i no vos havia contat res. Doncs sí, varem anar el diumenge a la vesprada, amb tota la ressaca del 25 d’abril.

Vaig tornar a casa més content que un gos en un ós. La meua xicota em va regalar l’últim de l’Eduardo Mendoza, El asombroso viaje de Pomponio Flato -ed. Seix Barral- una estranya i irònica història situada a la Galilea del segle I. I jo vaig adquirir Carreteras Secundarias de Ignacio Martínez de Pisón editat per Compactos Anagrama – sóc un amant d’aquesta editorial- i la gran joia, Una vida en los panteras negras, Mumia Abu-Jamal Queremos libertad editat per Virus i que promet fer una ressenya.

Res, seguint amb la línea d’aquest blog, espere que vos agraden les recomanacions.

dimarts, 29 d’abril del 2008

Analfabèsties!

Segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) analfabet-a: es aquella persona que desconeix l’alfabet, que no sap llegir, completament illetrat. Tot i que no es pot generalitzar, podem afirmar que l’analfabetisme és propi de regions o països subdesenvolupats o en vies de desenvolupament, pobres i amb molts dèficits socials i culturals. Encara que no és del tot cert, i la norma no sempre es compleix. D’exemples en tenim un munt –podríem fer un anàlisi més profund però no ve al cas-

Ara bé, en zones desenvolupades, en regions o països rics, es dona un fenomen que al País Valencià està agafant el caràcter de malaltia o problema crònic. L’analfabetisme voluntari, els que el practiquen –es fa de forma conscient i maliciosa- jo els anomene analfabèsties. Són persones que han rebut educació, educació reglada, fins i tot tenen estudis superiors i ocupen càrrecs de responsabilitat política – és en aquests on el problema s’aguditza i preocupa més-. Podria posar-vos centenars d’exemples però em cenyiré a un molt concret que aquest matí m’ha agrit el cafè.

El molt miserable president de la generalitat i aspirant a supercap dels PePeros espanyols –temps al temps- Paquito Camps vol establir un contracte –famós i xenòfob contracte d’integració- que les persones nouvingudes al País Valencià signaran comprometent-se a complir les lleis, a aprendre l’idioma (espanyol) i costums autòctones. Bobos són un rato, perquè en la presentació de la proposta el conseller responsable en matèria d’immigració i ciutadania, Rafael Blasco, ha dit que aquelles persones immigrades que no signen tindran moltes dificultats per a integrar-se, encara que no patiran cap represàlia (aleshores, quin sentit té?) ja que els drets humans han d’estar garantits – aquest home no té ni idea del que són els drets humans, econòmics sí, però humans, no-. Un altre tret que caracteritza els analfabesties és que menteixen més que parlen i en aquest cas no va a ser menys. El contracte serà vinculant i tindrà conseqüències negatives segur, a nivell d’accés a serveis socials, ajudes, treball, lloguer, comprar una casa.

Jo propose que algunes de les clausules del contracte siguen les següents:

- me comprometo a defender que el valenciano és una lengua diferente del catalan y inferior al espanyol, lengua que hablan 400 millones de personas en el mundo y que es la joya del reino de España –con Ñ-.

- comeré paellita los domingos y luego dormiré la siesta, cosa que solo pueden hacer los españoles de bien. Y yo como inmigrante solo los domingos y festivos.

- Pediré que me dejen ser fallero y poder desfilar con el traje de “torrentí” o de “sarauell”. Y asistir a la ofrenda de la “geperudeta”. Vendiendo loteria o en su defecto, pagando la farda.

- Me comprometo a no holgazanear y a trabajar con contratos basura 12 horas diarias. Siempre que el jefe, español, no me aconseje que haga más.

- Me comprometo a no alardear de mis creencias religiosas e ir todos los domingos a misa de 8 y de 6. Procesiones y otros actos religiosos.

- Prometo no oponer resistencia cuando me golpeen graciosos y simpáticos jovenes que, al grito de ¡Arriba España!, ¡moros fuera! me golpeen, me insulten y me apuñalen.

I així, fins a un munt de bajaneries que malauradament formen part de l'actual costumari espanyol i caspós.

L'anècdota tràgica.

Observeu aquest miserable, pistola en mà, apuntant els manifestants del 25 d’abril en Alacant. Si mireu atentament, sembla que duu un “pinganillo” a l’orella. Mentre els centenars de policies que ens “acompanyaven” ens varen dir un simple: “salid ràpido de la linea de fuego”. Per favor, feu màxima difusió d’aquesta foto i d’aquests fets. Són gravíssims.


dilluns, 28 d’abril del 2008

Ja té un any!

Aquest cap de setmana ha estat tan mogut que se m’ha passat contar-vos-ho. Sóc el que veus ha complit un any. Sí amigues i amics, ja té un anyet. El passat 25 d’abril, aquest humil blog va complir un any. Només vos ho volia contar.

Coses que queden pendents? Milers. Aquest blog, que de vegades ha fet de teràpia per a els meus dolors de panxa i de cap – com ja sabeu, l’actualitat em supera sovint- i d’altres, per a penjar referències de llibres, convocatòries, curiositats i debats insípids, té moltes coses a dir encara. Pensàveu que s’havíeu lliurat de mi? Doncs no, no tindreu eixa sort.

Moltes gràcies a totes les persones que heu participat d’aquest projecte personal i que heu seguit les aventures i les paranoies d’un aprenent de tot, que aspira, sense èxit, ha comprendre una mica més aquest desbaratat món. De veritat, moltíssimes gràcies!.

dijous, 17 d’abril del 2008

Chechenia, la deshonra rusa (ed. RBA)

El nom d’Anna Politkovskaya va saltar als titulars de la premsa internacional després que la trobaren morta –tirotejada- a l’edifici on vivia. Aquesta periodista russa estava assenyalada i amenaçada per ser una de les veus més crítiques contra el govern de Putin i els mètodes militars utilitzats per l’exèrcit rus a Txetxènia.

Com a enviada especial, a la segona guerra txetxena, Politkovskaya va denunciar els abusos de les tropes russes –federals- a la regió, les neteges -zatchistka- comeses contra la població civil, les provocacions, les violacions de dones i xiquetes, les màfies txetxenes i russes que operaven a la zona i tota una sèrie d’actes que emparats sota la cortina de la lluita contra el terrorisme (consigna mil vegades repetida pel Kremlin i recolzada per les democràcies occidentals i EEUU des de l’11 de setembre de 2001) han fet de la regió un autèntic infern. La venjança i les violacions de drets humans són moneda comú en la Txetxènia de l’era postsoviètica. Per tot aquest treball l’escriptora era -i és- considerada una traïdora per l’estat rus.

Ara, l’editorial RBA ha publicat en butxaca Chechenia, la deshonra rusa. En aquest llibre, Politkovskaya ens narra, a partir d’experiències personals viscudes durant les seus estàncies al Caucas, una història, una mena de testament literari que denuncia tots els abusos comesos i exemplifica un drama que ha dessagnat la regió a costa de potenciar la carrera política d’un personatge tan obscur com Vladimir Putin.

dilluns, 14 d’abril del 2008

Cap de setmana d'emocions

Aquest llarg cap de setmana ha estat molt emotiu. El passat dijous assitiem a la xerrada organitzada en record de Guillem al C.S Terra. Allà, entre d’altres tertulians –un antic militant de Maulets i dos companys antifeixistes de Madrid-, estava Guillem Agulló -pare-, he de dir que em va colpir la seua fermesa, la claredat amb la que analitzava tota la situació que han hagut de viure ell i la seua família, com enviava un missatge de suport i de solidaritat a la mare de Carlos Palomino –jove assassinat pel feixisme en novembre passat-; com movia les mans nerviós i fixava la mirada en un punt concret intentant que els records no li jugaren una mala passada. Tot un exemple de serenitat i dignitat humana que a ningú dels que estàvem allà ens va deixar indiferent. Val a dir, que els assassinats de Guillem i de Carlos guarden moltes i tètriques similituds, per tant l’ambient fou de complicitat i de solidaritat entre tots.

I per arrodonir-ho tot, el dissabte a Burjassot muntarem una de ben grossa. A les 17:30 de la vesprada més de 500 persones iniciàvem una manifestació que recorregué el centre del poble. El poble que va veure créixer el Guillem i que també va plorar la seua mort. Seguidament, es va realitzar un acte polític per recordar-lo. Ja per la nit, els nostres grups –que he de dir dels Obrint Pas i de la Gossa?- conclogueren amb un concert multitudinari –més de 2000 persones- la primera convocatòria del que serà l’any Guillem Agulló.

M’agradaria assenyalar un parell de coses. En primer lloc, que després de 15 anys el record de Guillem està viu i així ha de ser, no oblidar-lo suposa: fer justícia i demanar-ne, no sols per a ell, si no per a totes les víctimes del feixisme. I en segon lloc, les mostres de suport des de tots els indrets dels Països Catalans i de la resta de l’estat, la visita dels companys antifeixistes de Madrid que ens han demostrat l’estima i el respecte que ens tenen i, com no, que nosaltres els tenim; i la quantitat de gent jove (hi havia als actes un gran nombre de joves que encara no havien nascut aquella maleïda nit de Montanejos) que volgueren retre-li homenatge al Guillem i a la seua família 15 anys després del seu assassinat. Veure vídeo.

En definitiva, un munt de sensacions i d’emocions que ens han omplert i que ens han unit una mica més. Pel seu record i per la seua memòria. Que vos vaja bé. Sóc el que veus continuarà amb la seua tònica habitual. Una forta abraçada.

dijous, 10 d’abril del 2008

15 anys sense Guillem Agulló: ni oblit, ni perdó!

Ací vos deixe el manifest que s'ha fet en record dels 15 anys de l'assassinat de Guillem Agulló i Salvador. Els fets ocorregueren l'11 d'Abril de 1993 a Montanejos. També vos deixe l'enllaç del text que vaig redactar, fa ben poc, per a Sóc el que veus.


15 anys sense Guillem Agulló: ni oblit, ni perdó!
15 anys son molts anys. Son massa anys. Sobretot perquè fa 15 anys que ens furtaren una part de cadascú de nosaltres. Una part que mai, irremediable i desesperadament, podrem recuperar, i que ens deixa nus davant la certesa que el mon que ens envolta és moltes vegades injust, cruel i miserable.
Fa 15 anys que uns criminals vils i covards ens deixaren sense el nostre company, amic, fill, germà: Guillem Agulló i Salvador. Només tenia 18 anys. Era massa jove perquè li segaren una vida completa, com també feren amb els seus amics i la seua família: Carmina, Betlem, Carme i Guillem. Ells son les veritables víctimes d’aquest fracàs que alguns volen anomenar democràcia. Nosaltres lis oferim tota la nostra estima i el nostre cor. Perquè sense ells el somni no seria possible.
Maleïda aquella data fosca d’abril del 1993 i maleït aquell fosc racó del poble de Montanejos on un grup d’espanyolistes neonazis organitzats compliren amb les ordres dels botxins de la justícia, de la tolerància, de la llibertat. Compliren amb les directrius d’un estat i un sistema que volia, i vol, tancar ferides passades amb cal viva sobre els nostres companys, la nostra història, la nostra memòria.
Avui, 15 anys desprès, cal continuar cridant ben fort que aquell va ser un crim polític i d’estat, que va comptar amb la complicitat i justificació de polítics feixistes, de periodistes feixistes i de jutges feixistes. I aquest crit mai el faran callar mentre no aconseguim reparar la memòria de Guillem amb justícia i veritat. La mateixa justícia que ens ha mancat pels milers d’ assassinats i represaliats pel franquisme i postfranquisme actual. La mateixa justícia que els mancà a Miquel Grau, a Davide, a Martí Marcó, a Roger... i a tants d’altres invisibles per institucions i governs. La nostra tasca avui passa per recordar i lluitar per la memòria dels nostres companys.
Però cal ser ben conscients que el millor homenatge que els podem oferir és el de recollir el seu testimoni de combat aferrissat per unes idees, per uns valors de justícia i llibertat, d’emancipació i solidaritat, de defensa d’una terra, d’un poble maltractat com a nació i explotat com a classe. Una lluita, en definitiva, antifeixista i solidària.
Aquesta lluita és fa més necessària encara en aquests dies en els que el feixisme i el nazisme reviscolen més que mai, amb agressions, bombes, atacs i pallisses. Feixisme amb cara i ulls, amb partits legals per al sistema com son España 2000 o Alianza Nacional, partits que compten amb militants tan “inofensius” com José Luis Roberto o Pedro Cuevas, assassí material del Guillem. Partits i grups que, malauradament, aprofiten la impunitat que els ofereix policia i jutges en el seu camí d’odi i violència.
No podem perdonar. No hem d’oblidar. Perquè a Guillem el mataren per ser independentista, antifeixista i anticapitalista, per ser un maulet, a un estat on eixe és un delicte amb una condemna massa cara. Odien allò diferent a ells. Odien els anhels i els vents de rebel·lia i dignitat. Nosaltres estimem tot el que això representa.
Tant de bo Guillem puguera estar avui entre nosaltres, al seu poble: a Burjassot. I tant de bo poguérem esborrar del nostre mon totes les idees i persones que escampen el seu fastigós tuf a intolerància, racisme i feixisme. I tant de bo no haguérem de témer l’alba del dia amb la nit més llarga, la nit del maleït ball de morts.
Han passat 15 anys ja. Però poden passar 20, 25 o 100. Guillem sempre serà ben present al nostre cap i al nostre cor. A la memòria d’aquest poble rebel i digne que es resisteix a la rendició. Eixa és la nostra tasca, la responsabilitat de totes nosaltres: continuar mantenint viva aquesta flama de llibertat. Perquè mai es trobe sol. Perquè aquest no siga el darrer somriure.
Guillem Agulló: la lluita continua!
Ni oblit, ni perdó!

Signen: Maulets, Assemblea Terra, Ateneu Popular de El Carme, Ateneu "Arrels" de Beniarrés, Ateneu "La Forca" de Carcaixent, Centre Social "Terra" de Benimaclet, Fòrum per la Memòria del País Valencià, Endavant, Alerta Solidària, COS, Espai País Valencià, Ca Bassot de Burjassot, Ca Revolta, La Canterella de Godella, Assemblea de valencians i valencianes de Montcada, Antifeixistes de l'Horta, antifeixistes.org, Acció Popular Contra la Impunitat, C.A.T, Assemblea de Joves de Pego, Col·lectiu Arrels de la Marina, Casal Popular de Castelló, Grup de Muntanya Viarany, Assemblea de veïns de Benimaclet, Col·lectiu Estrella Roja de Benimaclet, Coordinadora Antifeixista Intercomarcal, Colla de Dimonis de Benimaclet, C.S.A. "El Montó" d'Alcàsser, Intersindical Valenciana, SEPC.

divendres, 4 d’abril del 2008

40 anys de l'assassinat de Martin Luther King


Aquest home tenia un somni. Avui fa 40 anys un home blanc el va assassinar a la sortida d'un hotel a Memphis. El seu somni encara continua viu.