dimecres, 1 de setembre de 2010

KZ Dachau (L'infern vist 75 anys després)

Els i les que llegiu sovint el blog sabeu que sóc una persona de detalls. Puc fer un viatge meravellós i em quede amb un detall; amb un lloc. Allò que m'impacta és allò que vull contar. Ho trobe més interessant. Potser a tots i totes vos passa. Per això no vos faré un crònica del viatge que he realitzat a Alemanya. El viatge no té més importància, encara que no us negaré que ha estat molt enriquidor i preciós; també esgotador. Però no, no en parlaré. Us mostraré un lloc, un que no heu d'oblidar i d'obligatoria visitia per comprendre on som i on no hem d'arribar mai.
La història està plagada de forats, de taques que ens deixen en evidència com a èsser humans, com a animals "racionals". Veure i contemplar les misèries de la humanitat provaca un escalfret que t'eriça la pell i et fa vulnerable, dubitatiu i et colpeja d'una forma que et canvia per a sempre. Això m'ha passat en visitar el camp de concentració, camp d'extermini de Dachau al nord de Munic (Baviera). No vaig a explicar-vos detalls del camp, ni quans milers de presoners/es foren recluits, torturats i finalment assassinats. Ni les condicions en les quals vivien, ni com morien de fam, de fatiga, de malalties o pels maltractes. No cal. Tot això ho heu vist ja, sinó podeu llegir-ho als llibres, a les webs o veure-ho en pel·lícules. Simplement mireu les imatges i recordeu les paraules que va escriure Primo Levi en l'encapçalament del seu llibre "Si això és un home".

Els que viviu segurs
A les vostres cases escalfades

Els que trobeu en tornar al vespre
El sopar calent i cares amigues:
Considereu si axiò és un home,
Qui treballa en el fang
Qui no coneix la pau
Qui lluita per un tros de pa
Qui mor per un sí o per un no.
Considereu si això és una dona,

sense cabells i sense nom
Sense forces per recordar
Els ulls buits i el ventre fred
Com una granota a l'hivern
Penseu que això ha passat.
Us confio, aquestes paraules.
Graveu-les al vostre cor
Quan sigueu a casa o aneu pel carrer,
Quan us fiqueu al llit o us lleveu;
Repetiu-les als vostres infants.

O que se us ensorri la casa,
La malaltia us impossibiliti,
Els vostres fills us giren la cara