dimecres, 30 de desembre de 2009

Cabòires sobre el clima i Copenhagen.

El planeta, la Terra es mor. Bé, millor dit: la matem nosaltres, els èssers humans. D'un temps ençà en som concients i, la veritat, pareix que no ens adonem de la catastrofe que això suposarà.
La passada cimera pel clima celebrada a Copenhagen ha demostrat dues coses. Per una banda, la total inoperativitat d'aquests tipus d'esdeveniments. Queda molt bé això de reunir-se tots els països per salvar el planeta, però més enllà de les bones voluntats i dels acords que pugueren ser i no foren, res de res. I l'altra, la poca voluntat per part de les potències econòmiques de posar fre a l'emissió de gasos, ja que açò és igual a redefinir el sistema productiu i invertir milers de milions en paliar el problema. O dit d'una altra manera: gastar i gastar, sense guanyar. I com tots sabem això al capitalisme no li senta molt bé. Obama, el PRODUCTE de les grans frases i del merchandising mèdiatic, premi nobel de la pau -quasi res porta el diari!-, no ha segut capaç d'acordar, juntament amb el seu homòleg xinés, uns punts significatius per posar remei als problemes que les industries dels dos monstres -EUA i Xina- provoquen al planeta (escalfament global, destrucció de la capa d'ozo, etc...) i han decidit que ja parlar més endavant i veurem si la propera els abelleix posar solucions o no. El problema és que el planeta no té eixe temps i nosaltres tampoc, encara que alguns creadors d'opinió i polítics ens acusen de catastrofistes i alarmistes.
La bona qüestió és que en Copenhagen es feu el mateix de sempre, es va detindre a la gent que presionava contra la hipocresia dels polítics -no només al responsable de Greenpeace Espanya- i es feren promeses que, com sempre, quedaran en res i fins a l'altra cimera caballers!.
És, si més no, curiós que la ministra espanyola de medi ambient, Elena Espinosa, haja declarat en una entrevista a la premsa que els vertaders culpables del fracàs de les negociacions foren per un costat Xina i India i per l'altre Veneçuela, Bolivia i Cuba. Per a Obama, que havia anat a la cimera amb les mans buides i amb una promesa de reduir les emissions tan sols un 4%, tot són paraules de comprensió i excuses. Si la seua gestió és perfecta i ell ho és encara més de perfecte, quin "però" li posarem, cap ni un, faltaria més.
Més enllà dels motius econòmics que tots els assistents tenien -uns per ambició i altres per necessitat-, Vençuela i Bolivia es reteiraren perquè entengueren que si les gran potències no es posaven d'acord i establien un acord ambiciós i vinculant tot allò era com un teatret i que estava perdent-se el temps. I clar, al final de la història ells són els culpables que l'acord no fora signat per tots. Un acord, per altra banda, més que insuficient i que no posa remei a cap dels problemes. Més paper mullat.
I mentre el teatre continua el planeta es mor i el més trist de tot és que els culpables, segons la ministra o menistra, són els països que es negaren a participar d'un circ fotent un cop de puny sobre la taula. Curiositats d'aquest pobre planeta que es mor, sense que ningú, ni l'espabilada de l'Espinosa puga posar-hi solucions.

dimarts, 22 de desembre de 2009

Misèries d'aquest món pudent.

Aznar, en el seu paper d'escolanet pedant que va pul·lulant pel món donant lliçons de com s'han de fer les coses, ha afirmat que la tasca del Govern no és remoure la terra buscant ossos, referint-se a l'obertura de les fosses comunes que van deixar els genocides del glorioso alzamiento arreu de l'Estat Espanyol. Clar que no. La tasca d'ell i dels que pensen com ell és encobrir i justificar eixes fosses i als que les ompliren. Com sempre, l'argument és recurrent: cal mirar cap al futur i conservar l'esperit de la transició, respectant la concòrdia d'aquells temps. Pacte de silènci covard, li dic jo a això. No senyor Aznar, nosaltres remenem en eixos clots, perquè gentola com vosté es dedicaren a omplir-los de persones inocents assassinades a trenc d'alba en qualsevol camí o descampat. Misèries d'aquest món pudent.

diumenge, 20 de desembre de 2009

Enhorabona Barça!.


Davant el millor equip de futbol que he vist mai. Pel compromís i la lluita; em trec el barret. L'enhorabona d'un xoto, avui, un poc més culé.

dijous, 10 de desembre de 2009

Naia al 33 Aplec excursionista dels Països Catalans. La Valldigna 2009

Els amics de Naia són una colla de músics de diferents parts del País Valencià que barrejen des del pop fins a la cançó d'arrel tradicional. Una barreja d'estils que fan de Naia una opció musical força interessant i molt treballada. Enhorabona pel camí fet i pel que vos queda per fer.





Fotos: Paco