diumenge, 21 de novembre de 2010

El Gatopardo.

Publicada en 1958, un any després de la mort del seu autor, Giussepe Tomasi di Lampedusa, El Gatopardo és una novel·la històrica que narra la vida d’una família noble en la Sicília prèvia a la unificació italiana. Concretament la família de don Fabrizio Corbera, príncep de Salina. Personatge inspirat en el besavi de l’autor, Giulio IV di Lampedusa.

Don Fabrizio, representant, junt a la resta de la família, d’una aristocràcia en clara decadència entén que la única forma de conservar el seu poder i adaptar-se als nous canvis polítics que es produeixen a la península itàlica és canviar d’estratègia i jugar les seues cartes davant els esdeveniments. El príncep observa com les transformacions socials que s’esdevenen són inevitables i suposen, no només un canvi polític sinó una transformació dels valors tradicionals i l’ascens d’una nova classe social d’origen plebeu i amb un fort poder econòmic. Però don Fabrizio, home intel·ligent i de caràcter ferm, farà del seu nebot, Tancredi Falconeri, jove decidit i una mica desvergonyit, l’eix sobre el que gire tota l’estratègia de conservació dels privilegis familiars, afavorint una boda entre aquest i la filla de Don Calogero, alcalde de Donnafugata i clar exponent d’aquesta nova classe social en ascens. És adaptar-se o morir. O com el mateix Tancredi explica durant la discussió que mantenen quan el jove li comunica a son oncle que marxa per a unir-se als camises roges de Garibaldi:

<<si volem que tot seguisca com està, és precís que tot canvie>>.


Frase que, per altra banda, ha passat a definir molt bé un tipus d’acció política.

Però més enllà d’aquesta història, que forma el nucli central de la novel·la, en El Gatopardo trobem altres elements importantíssims per a entendre l’època històrica que estem tractant, l’auge dels nacionalismes europeus i el paper de l’església i la burgesia en la consolidació del nou estat. Reflex, per altra banda, dels canvis geopolítics que estan produint-se a tota Europa.

Al final, i com a element complementari, vos recomane la magnifica adaptació cinematogràfica de la novel·la que féu Luchino Visconti en 1963 i que va consolidar la història dels Salina com una de les novel·les històriques més importants per entendre els canvis que la vella Europa va patir entre finals del segle XVIII i la segona meitat del segle XIX.