diumenge, 17 d’abril de 2011

Democràcia pestilent


"Nuestros valientes Legionarios y Regulares han demostrado a los rojos cobardes lo que significa ser hombres de verdad. Y, a la vez, a sus mujeres. Esto es totalmente justificado porque estas comunistas y anarquistas predican el amor libre. Ahora por lo menos sabrán lo que son hombres de verdad y no milicianos maricones. No se van a librar por mucho que berreen y pataleen".

"Estamos decididos a aplicar la ley con firmeza inexorable: ¡Morón, Utrera, Puente Genil, Castro del Río, id preparando sepulturas! Yo os autorizo a matar como a un perro a cualquiera que se atreva a ejercer coacción ante vosotros; que si lo hiciereis así, quedaréis exentos de toda responsabilidad."

Aquestes són algunes de les frases cèlebres que escopia per la boca el Teniente General Gonzalo Queipo de LLano. Cap de l'exèrcit feixista que es va sublevar contra la II República en la ciutat de Sevilla l'estiu de 1936. Aquest personatge del bandol "vencedor" també és homenajat amb el monòlit de la vergonya que l'Ajuntament de València ha erigit sobre les fosses dels repressaliats pels franquistes a la ciutat. I que diu: en honor a aquellos que dieron la vida por una España que creian mejor. Equiparant a víctimes i botxins. L'alcaldesa i el seu equip de govern ha fet iguals a aquest assassí i els seus sequaços i a les persones repressaliades que encara resten amuntegades sota terra 70 anys després sense que ningú haja demanat perdó, ni s'haja fet una reparació, ni tan sols una identificació i un soterrament digne. Democràcia pestilent!