dijous, 29 de gener del 2009

dimecres, 28 de gener del 2009

Vista aèrea de les fosses del cementiri de València.

Ja he parlat vàries vegades del tema de les fosses comunes del cementiri de València i de la gran tasca que està desenvolupant el Fòrum per la memòria del País Valencià recuperant la consciència col·lectiva del nostre poble i dels milers de persones que van perdre la vida per defensar unes idees; una legalitat democràtica que se'ls va arrabassar amb la força de les armes i la repressió més despietada. Doncs bé, hui he rebut un correu amb aquest enllaç que paga molt la pena consultar i veure. Són les fotografies aèries d'aquestes fosses. Només veure l'extensió que tenen aquests sinistres espais i la quantitat de cossos que contenen m'esgarrife.

dilluns, 26 de gener del 2009

Almudena Grandes.

Almudena Grandes ha escrit açò avui a la contraportada de El País. Tot i que hi ha punts que es podrien matissar, crec que la reflexió que fa és encertada.

Comunismo

Estoy en contra de la piratería, y no sólo porque cobro derechos de autor, sino porque la conquista de esos derechos hizo posible que los artistas se emanciparan del mecenazgo de los poderosos para crear con libertad y dignidad. Aclaro esto cuando el presidente de la SGAE ha declarado que "la cultura libre es comunismo", y que si su defensa es progresista, la izquierda debería reclamar también la gratuidad de la educación y la sanidad, entre otras cosas. En efecto, que yo sepa, eso es lo que ha reclamado siempre la izquierda. Hasta donde sé, es obvio que la cultura cautiva no merece tal nombre y, más aún, que el objeto de la SGAE consiste en garantizar la libertad de los creadores, pero ante la gravedad de ciertos hechos, las improvisaciones dialécticas pierden importancia.

El actual Código Penal castiga la venta callejera de CD y DVD piratas con dos penas posibles, una multa económica y otra de cárcel, cuya duración, de seis meses a dos años, es superior a la establecida por matar a una persona en un accidente de tráfico o manipulando un arma de fuego. Hasta hace poco, como es lógico, los jueces optaban por la multa, pero ahora se ha impuesto la mano dura, y ya hay más de 50 manteros en prisión, o recluidos en centros de internamiento de extranjeros, pendientes de una orden de expulsión. A estas alturas, ya no me asombra la desproporción de ninguna sentencia, pero tanto cinismo me sigue ofendiendo. ¿De verdad alguien cree que a los grandes productores de copias piratas les duele que metan en la cárcel a los inmigrantes que dan la cara por ellos, y que les va a resultar difícil reclutar a otros desesperados a quienes explotar en su lugar? Estoy en contra de la piratería, pero no al precio de que los más débiles paguen la factura del triunfo de los cínicos. Y si eso es comunismo, por favor, llámenme comunista.

L'ou o la gallina, que fou abans? (Telenotícies de la Sexta)

En la pantalla del televisor quatre homes, quatre àrabs asseguts sobre una catifa, amb roba típica, grans mocadors al cap, llargues barbes i semblant seriós. Dels seus pits pengen cartutxeres de munició i a les mans sostenen uns fusells. Darrere, dues banderes amb inscripcions àrabs brodades amb fil d'or, o almenys això em pareix. Un d'ells parla una llengua indesxifrable per a mi i mou el dit amb posat amenaçant mentre assenyala la càmera. Tampoc se l'escolta bé, la veu en off de la presentadora es superposa a la del barbut.

Segons ens explica, són antics presoners de la base nord-americana de Guantanamo. Ara, després de quedar en llibertat, s'han convertit en líders d'una cèl·lula yihadista propera a Al-Qaeda en Iemen.
La noticia continua i ens afegeixen més informació directament relacionada. Segons dades dels EUA, 61 ex presoners de la famosa base han passat a engrossir les files de la resistència islàmica. Fet que preocupa als serveis secrets nord-americans. Fins ací la notícia.

Seguint un poc la línia argumental de la informació, podrien haver afegit: aquest fet (el de la seua militància) demostra la íntima relació que n'hi ha entre les seues pràctiques delictives i la seua detenció i tortura a mans de l'exèrcit ianqui. Almenys, després d'escoltar la noticia, és una de les conclusions a les que pot arribar l'espectador.

Però, jo em plantege certes qüestions: no pot ser, que la tràgica experiència patida al camp haja provocat aquesta necessitat d'emprendre les armes? és possible, que davant totes eixes vexacions només et queden les ganes de revenja contra l'enemic? podrien haver estat aquests homes persones corrents sense cap vinculació amb cèl·lules terroristes? haurà estat Guantanamo un centre de retenció de terroristes? o, per contra, de creació de yihadistes en potència? quines conseqüències tindran aquest cinc anys de passar-se el drets humans i les convencions internacionals pel forro?. Massa incògnites per a donar validesa, sense més, a certes informacions.

diumenge, 25 de gener del 2009

Barcelona, 70 anys després. Els Països Catalans contra el feixisme

L'esquerra independentista catalana va sortir ahir pels carrer de Barcelona per a recordar el 70 aniversari de l'ocupació de la ciutat per part de les tropes feixistes del general Franco.

70 anys després continuem combatent el feixisme!

foto: Oriol Clavera

dissabte, 24 de gener del 2009

Per enèsima vegada...

La veritat, no se per que m'escandalitzen encara aquestes coses. Són tan normals i habituals. A més, la periodicitat amb la que actuen aquesta colla d'indesitjables és tan continuada que ja no deuria fer menció en aquest raconet tan meu i a l'hora tan vostre.

Un altre cop, l'extrema dreta valenciana (sempre al servei de la pudenta Espanya) ha atemptat contra la sèu d'ERPV en la ciutat de València i contra el CSJ Kimera de Mislata. Aquesta vegada amb bombes incendiaries, precedides aquestes d'amenaces i insults per via telefònica. Una vegada més, una puta i trista vegada més ha succeït i estigueu tots tranquils que tornarà a passar. Tornarà a passar, per la senzilla raó que ningú (remarque ací NINGÚ) farà res. Ni el delegat del govern, ni la Generalitat, ni Rubalcaba, ni la policia, ni els partits majoritaris, ningú farà res de res. Eixos només s'afanyen quan cal rendir comptes amb la corona i l'esglesia, com a bons bufons de la cort que són.

Això sí, com ja s'ha dit tantes i tantes vegades, si aquestes accions covards es produiren a Euskal Herria omplirien pàgines de periòdics, capçaleres de telenotícies i tertulies radiofòniques. Però com que passa ací, al País Valencià, i els agredits són centres socials i partits esquerrans, no passa res.

Jo, malgrat tot, no vull callar-me i no em dona la gana mirar cap a un altre lloc. Si el feixisme actua i gaudeix de total impunitat, nosaltres continuarem condemnant-lo, assenyalant-lo i rebutjar-lo de totes les formes possibles. I als seus còmplices els diem que tard o d'hora la merda surt per qualsevol escletxa i esquitxa amb tanta força, que és impossible traures la pudor de sobre.

dijous, 22 de gener del 2009

Absolució Vicent Martí!

Vicent Martí és un agricultor ecològic d'Alboraia i activista per la terra i el territori des de fa més de 30 anys. Ell, junt a d'altres llauradors i membres de diferents moviments socials, han protagonitzat les darreres lluites per defensar i salvar l'horta valenciana de les garres de l'urbanisme salvatge i depredador instigat per les institucions i poders econòmics valencians i espanyols. Alhora, s'ha caracteritzat sempre com un pioner de la producció directa de verdures conreades de manera tradicional i natural, buscant sempre que les persones estiguen per damunt del consum i els diners i que tothom sàpiga que és el que està menjant i d'on prové.

Ara, la repressió vol colpejar-lo per intentar aturar la seua incansable lluita per l'horta, per la terra i les persones que ací l'habitem.

Desprès de les protestes contra el pla urbanístic d'Alboraia (que preveia construir un gran centre comercial provocant la destrucció de gran part dels terrenys d'horta del poble), i aprofitant la participació de la Plataforma Salvem l'horta d'Alboraia en el ple municipal on havia de tractar-se l'anomenat pla, Vicent Martí i 4 membres més de la Plataforma van ser denunciats per part de l'Ajuntament acusats d'alteració de l'ordre públic (amb penes de més de 6000€ per cadasqú d'ells). La realitat és que a aquell Ple, celebrat el desembre del 2005, l'única acció consistí en desplegar una pancarta denunciant el cas (sense cap tipus d'aldarulls ni problemes), cosa que demostra que, de nou, l'únic que s'està buscant és un "cap de turc" a qui fer pagar per tota la mobilització realitzada a Alboraia. I, per això, qui millor que un dels membres més actius i visibles del moviments de defensa de l'horta valenciana.

Desprès de més de 3 anys, Vicent Martí i la resta d'encausats han estat citats aquest divendres a les 10'30 hores per jutjar-los i condemnar-los sense raó.

Per això, des dels companys, amics, centres socials, moviments de lluita per l'horta... hem volgut convocar-vos a tothom perquè anem a recolzar-lo i, així, demostrar al jutge que els 5 processats no son més que unes víctimes d'un sistema injust i que quan toquen a un ens toquen a tots i totes. No els deixem sols, que les nostres mans els agafen ben fort i mostrem-lis el nostre alé en aquests moments.

La concentració serà aquest divendres a les 10 hores a la Ciutat de la inJustícia de València.

Defensar l'horta no és cap delicte!!

Absolució 5 d'Alboraia!!

dijous, 15 de gener del 2009

Aquests són els enemics de l'estat d'Israel.

Són el futur del poble palestí, són el relleu en la lluita i en la dignitat d'un poble. Són els que continuaran llençant les pedres contra els tancs, contra els soldats; són el futur de l'intifada i aquells que més atemoreixen l'estat sionista d'Israel.






diumenge, 11 de gener del 2009

El periòdic Levante s'equivoca.

Ahir a la vesprada, hi havia convocada una concentració a la plaça de l’ajuntament en defensa del poble palestí i contra l’ofensiva militar i l’ocupació que l’exèrcit israelià (dirigit pel seu govern) està desenvolupant a la franja de Gaza. Aquesta és una més, de tot un seguit de convocatòries que estan portant-se a terme des que començà l’ofensiva militar. La xarxa per Palestina, integrada per diferents col·lectius del País Valencià, convocava anit, igual que va convocar d’urgència el passat diumenge (4 de gener) i convocarà el proper dissabte 17.
He volgut fer aquest post, per a contradir a la noticia que ha publicat avui el periodic Levante. Si més no, per a demostrar que les dades que ha aportat la policia són absurdes i que el o la periodista que ha redactat la noticia no estava allà o no li interessava posar el que realment va veure. No se exactament quantes persones hi erem allà, però vos puc assegurar que moltes més de 400. Moltíssimes més.

Fotos realitzades ahir durant la concentració.

moment en que la gent s'aplegava a la concentració danvant de l'ajuntament

cua de la mini-manifestació que va envoltar la plaça de l'ajuntament. (El gruix de gent cobria la meitat de la plaça)

dijous, 8 de gener del 2009

Kanoute

M'agrada moltíssim com a futbolista. I el que va fer ahir em pareix digne i necessari.

dimecres, 7 de gener del 2009

Crida urgent!!

Totes amb David de Vilafranca. Info


dimarts, 6 de gener del 2009

La Negra (Ed. Virus), Raul Zelik.

La història de Colòmbia del darrer mig segle és una història de violència. És més, quan algú sent parlar del país sud-americà el més fàcil és associar-lo amb guerrilla, paramilitars, militars, narcos i governs corruptes controlats per la mà, sempre present al continent, del veí del nord (Colòmbia és, probablement, el major aliat que tenen els EUA al sud del continent).

Aquesta és la imatge que ens arriba a nosaltres a traves dels mitjans. Una imatge negativa, i potser distorsionada, però no tan llunyana de la realitat. Colòmbia viu una guerra interna des de fa més de cinquanta anys, on s’han perdut milers de vides humanes i on la violència més extrema s’ha convertit en moneda habitual en moltes zones del país. Tot i que, i en açò cal ser molt prudent, no es pot generalitzar i de segur que el país i els seus habitants malden per a que aquesta imatge canvie. Però les desigualtats socials i els interessos econòmics i polítics dificulten aquesta transformació i aquesta visió de la realitat.

Amb aquests ingredients i en aquest context, Raul Zalik (Munic, 1968) ens presenta La Negra, una novel·la que parla d’això, de la Colòmbia violenta. Del dia a dia als pobles i aldees. De les accions dels grups guerrillers, de les massacres dels paramilitars (pagats pels terratinent) amb els camperols i sindicalistes. De segrestos i assassinats. D’un govern corrupte i incapaç de resoldre els problemes de la població si no és amb més i més violència. De guerrillers romàntics; de somnis i utopies.

L’interes d’una multinacional anglesa per la refineria de Barrancabermeja i la planificació d’una acció guerrillera en la mateixa refineria són els eixos centrals sobre els que s’entremesclen diferents històries i personatges, que desgranen la realitat quotidiana a l’interior del país. Amb claredat, fluïdesa i en certs moments dramatisme l’escriptor teixeix un magnífic relat fictici però com ell mateix expressa a l’epíleg, amb personatges i histories amb un rerefons real, massa real.

diumenge, 4 de gener del 2009

València contra el genocidi, València amb el poble palestí.

Aquesta nit passada, Israel ha donat un pas més en el seu atac i extermini en la franja de Gaza. Tropes de terra han ocupat la franja i els helicòpters i avions han continuat amb els bombardejos “selectius” sobre la població palestina.
Aquest matí, centenars de persones s’hem aplegat a la plaça de l’ajuntament convocades per diferents col·lectius de la ciutat, per condemnar aquest genocidi (disfressat d’acció de guerra defensiva) i demanar a l’opinió pública internacional que condemne i utilitze els mitjans necessaris per posar fi a la matança.




divendres, 2 de gener del 2009

Periodistes a Gaza.

No volia parlar del tema. De fet, s’ha escrit molt aquest dies sobre la massacre que l’exèrcit d’Israel (dirigit pel seu govern) està duent a terme a Gaza (Palestina). Periodistes, companys i companyes d’altres blogs, etc. han escrit sobre la carnisseria i ara mateix crec que, tot i que tinc la meua opinió sobre el tema, no cal que la reflectisca al blog.

Però si que m’agradaria recodar-vos (per que crec que no s’ha parlat molt d’aquest fet que per a mi és força important) que l’exèrcit israelià ha prohibit l’entrada a Gaza als periodistes occidentals (massa mirades inquisidores, massa informació. Això, o que és millor matar a un periodista palestí que a un periodista occidental, pel tema de l’opinió pública internacional i els danys colaterals de tota ofensiva militar, ja m’enteneu), per tant, totes les imatges que estem veient i que ens arriben a les nostres cases són de professionals que ja estaven dintre de Gaza quan va començar l’ofensiva assassina. Gràcies a ells, podem veure la tragèdia i tenir present el patiment de tot el poble palestí.

Des d’ací, des de Sóc el que veus el meu record i la meua admiració per tots eixos periodistes, càmeres i fotògrafs que estan sent els nostres ulls i les nostres oïdes en un lloc on el silenci i la foscor són còmplices dels botxins israelians.