dijous, 26 de març de 2009

Per vosaltres.

Deixeu-me que em pose un poc melancònic i recorde els amics que el destí s'ha emportat lluny, a altres indrets, a noves aventures. Oscar allà a Granada i Andreu a Barcelona, es troben a faltar les vetllades on m'ensenyaveu que fantàstic i bonic és el món de la literatura...

Jaime Gil de Biedma amb veu de Loquillo.

dissabte, 21 de març de 2009

Ho recordeu?

Un xicotet homenatge, amb bon humor, per a totes i tots aquells que varem crèixer als 80.

dimecres, 18 de març de 2009

Que algú li ature els peus a aquest fonamentalista.

Benet XVI està de viatge oficial pel continent africà. Allà, el nombre de nous creients en la religió catòlica ha augmentat considerablement. Actualment, el nombre d'africans que abracen aquesta fe ronda els 200 milions (tot un pico). Dades que contrasten amb el retrocés que, eixa mateixa fe, ha patit a Europa, on cada vegada el nombre de persones que es consideren catòliques disminueix i els que ho són no practiquen amb la devoció que la gerarquia vaticana desitjaria. En Àfrica tenen tot un mercat que explotar i un mar de possibilitats per expandir el seu negoci (en definitiva, tot açò és un negoci) per això el cap de l'esglesia catòlica està fent un tomb per allà. Està de visita promocional. La seua primera parada l'ha fet, si no recorde malament, a Camerun. Davant un públic devot i expectant, el Papa ha amollat un parell de perles sobre la SIDA i l'ús del preservatiu que estaria bé comentar. Considera que l'ús del preservatiu és una errada i que aquest no és la solució per a combatre el virus, que al continent s'ha convertit en una lacra que deixa a l'any centenars de milers de morts i nous contagiats. El jerarca també ha dit que la solució per fer front al problema és humanitzar la sexualitat. No se si es refereix a que el sexe l'han de practicar dos èssers humans i no anar fent el gamba amb altres èssers vius, rollo zoofílic o que la SIDA es contagia per mantenir realcions sexuals on predomina el desig i els instints més animals, no ho se la veritat. Les organitzacions que treballen, des de fa molts anys, sobre el terreny per previndre l'expansió del problema, ja s'han fotut les mans al cap davant de tan gran irresponsabilitat. Bé, no m'enrolle més. El que plantege és: Com és possible que un personatge d'aquestes característiques i amb aquest discurs pot arribar a un lloc, on la SIDA és un problema, en molts casos nacional, fins i tot continental i anar proclamant que la solució als problemes no són els mètodes anticonceptius, sinó una humanització de les relacions sexuals?. Com si el fet de practicar el sexe de forma delicada i "humana" evités que el maleït virus correga per la sang de milions d'africans, fins i tot dels 200 milions que, ara mateix, s'abracen cegament al monstre. Per favor, que algú ature als de la sotana o acabarem tenint un problema.

diumenge, 15 de març de 2009

Malauradament, mil mentides si poden fer una veritat.

Aquest matí, li he escoltat dir a Francisco Camps l'honorable, en unes declaracions a la premsa, que mil mentides no fan una veritat. Li han preguntat per la seua implicació en la trama de corruptes i pudents que passegen pel PP valencià amb gomina i trages de Milano i ell, sense perdre el seu to i estil de frare estirat, ha sortit amb les mateixos tópics i evasives de sempre.

S'equivoca senyor Camps, mil mentides no sols fan una veritat, sinó que poden conformar tot l'entramat sobre el que es fonamenta la política i, en conseqüència, la societat de tot un país. Fixeu-vos en el País Valencià. Per posar un exemple: Els informatius de Canal 9 omiteixen o modifiquen diàriament tot un seguit d'informació sobre la realitat valenciana (i la que no és valenciana), que els serveix per vendre la seua "societat ideal" de pa i circ. Si entenem ací (o almenys jo entenc), que omitir informació o modificar-la al gust de qui mana o de qui pot treure profit d'aquesta és, en certa manera, una forma de mentir, ja tenim un exemple vàlid que contradiu les declaracions de l'honorable.

Per finalitzar, ha puntualitzat que ell creu en la justícia i que aquesta demostrarà la seua inocència. No et fot!, normal, si el jutge que ha de determinar si ets o no culpable és un íntim, com no va a creure l'honorable en ella (la justícia).
I el més trist de tot és que se'n sortira de tot açó sense que l'assumpte, malauradament, l'escalde massa. Ai! mare.

diumenge, 8 de març de 2009

Curt d'animació sobre el bloqueig a Gaza.



Agafe prestat del blog La tinta de los escolares (espere que no li importe) aquest curt d'animació que mostra, en minut i mig, el drama del bloqueig israelià a la població de Gaza. Closed Zone s'anomena. Fent click podreu llegir l'explicació del curt. Feu-lo correr.

dijous, 5 de març de 2009

PROU ABUSOS A BENIMACLET!

MENYS POLICIA I MÉS RECURSOS PER AL BARRI

El passat 21 de febrer, nombrosos efectius d’agents antiavalots de la policia espanyola i amb la col·laboració de la policia municipal de València, prenien desmesuradament els carrers de Benimaclet per assetjar, intimidar i provocar els centenars de joves que es concentraven per celebrar de manera pacífica el popular Carnestoltes de Benimaclet. Finalment, acabaven carregant violentament contra les persones sense motiu aparent. El resultat: nombrosos joves ferits per l’actuació de la policia.

Aquesta situació es repetí el cap de setmana següent amb la presència de desenes de furgons i agents de policia envoltant el nostre barri i identificant i insultant les persones que ells qualificaven de “sospitoses”. A més, ja fa uns mesos que es venen donant aquestes escenes d’assetjament policial al barri.

Ens preguntem que pot arribar a passar durant les properes festes de Falles, en les quals els carrers del barri s’omplen fins ben entrada la matinada amb soroll, música i alcohol. O potser ara no passarà res? Açò ens faria pensar que l’assetjament només ve donat cap a les expressions d’oci totalment populars i “no oficials”.

Mentre tot això passa al nostre barri, i com a veïnes i veïns del mateix, podem observar fent una ràpida ullada com la situació general de Benimaclet és cada vegada més precària. Continuem reivindicant un ambulatori on portar els nostres malalts (ambulatori promès per les administracions des de fa més de 10 anys); centres socials i d’oci on poder-se reunir joves i majors per relacionar-se, divertir-se o formar-se conjuntament i gratuïtament; zones verdes i peatonals on els nostres xiquets i xiquetes juguen sense perill de ser atropellats per un cotxe; carril-bici per tots els nostres carrers i que connecten amb una xarxa municipal més amplia; protecció i recuperació de l’horta que ens envolta i que, històricament, ens havia caracteritzat com a barri de llauradors.... alhora que ens agradaria deixar de veure a Benimaclet les cases caiguent-se i abandonades, els solars bruts i perillosos, els embotellaments de tràfic i manca d’aparcaments, les grans edificacions que despersonalitzen el barri, les poques i maltractades escoles per als més menuts.... En definitiva, no volem més degradació i abandonament institucional a Benimaclet. volem un barri viu!

Per tant, exigim a les administracions (ajuntament, delegació del govern espanyol, Generalitat) que aturen immediatament l’estratègia d’assetjament i abusos policials cap a les joves del nostre barri. Sabem que açò només representa els interessos dels qui volen desviar l’atenció dels veïns respecte la situació de Benimaclet i de tots els embolics de corrupció i malgovern a què ens tenen ja acostumats. I, alhora, que destinen tots els recursos que malgasten en enviar-nos a la seua policia en infraestructures i mitjans per al barri.

Davant d’aquests greus fets, un grup de veïnes i veïns de Benimaclet fem una crida a tots els nostres conveïns per expressar el seu rebuig davant d’aquests abusos participant de la concentració que realitzarem el proper dissabte 7 de març a les 18 hores a la Plaça de Benimaclet, així com a restar atents a properes convocatòries, accions i mobilitzacions que es duran a terme si no es tenen en compte les nostres demandes.

Grup de veïnes i veïns de Benimaclet

dilluns, 2 de març de 2009

Eluana.

Hi ha un tema del que no vos vaig parlar en el darrer post i que també m'ha fet pensar, la veritat. És el cas de l'Eluana, la xica italiana que duia dèsset anys en coma i que el mes passat fou, diguem-ne, ajudada a morir. Dic ajudada pensant, realment, que Eluana feia dèsset anys que estava morta. Dèsset anys en estat vegetatiu, postrada en un llit. Si això no és estar morta, que vinga el seu déu i que ho veja.
El cas va agafar ressò per la creuada que Berlusconi (aprovant decrets express per evitar, per tot i per tot, que es complira el desig de la família i, segons han contat, el d'ella mateix), el Vaticà (que en un atac de demagògia i fent servir tot un seguit d'eufemismes, deia que la jove no estava morta, sinó dormint i que conservava tota la seua dignitat, uff!) i les associacions pro-vida (quina vida es fa quan estàs en coma postrada en un llit?) emprengueren contra la família, més concretament contra son pare, que volia treure-li l'alimentació i així ajudar Eluana a descansar d'una vegada (amb sentències judicials que els emparaven en la seua difícil decisió). Descansar ella i els seus èssers estimats. Aquells que en els darrers dèsset anys han estat al seu costat cuidant-la, amb l'esperança que un dia despertés i tot tornés a ser com abans de l'accident que la va deixar en eixe lamentable estat. Penseu per un moment, quina ha de ser la sensació quan tens un èsser estimat en eixa situació. Però no un mes, ni un any, sinó dèsset, un darrere l'altre. No vull pensar-ho.
Com sempre, en aquests casos, el debat i la controvèrsia sobre el tema han estat en boca d'opinadors/es i en les pàgines dels periòdics de tot el món.
No vull extendrem més, simplement llence aquestes preguntes: on estaven les associacions pro-vida (aquestes que ara han denunciat la família per homicidi voluntari), Berlusconi i tota la gerarquia vaticana aquests darrers dèsset anys? on estavem mentre la gent que veritablement estimava l'Eluana la veia morta en un llit? han estat al costat de la família, recolzant-los en els moments difícils? han contemplat, dia a dia, la seua degradació física?.
Després, si voleu, podem fer tots els debats sobre l'eutanàsia i el dret a morir dígnament, del que em considere ferm defensor, que vullgueu. Però ara, m'agradaria que pensareu en això que em -vos- planteje.