dimecres, 25 de juliol del 2007

Si em fique a pegar espardenyaes...


Fa temps que li estic pegant voltes i sempre arribe a la mateixa conclusió. Al País Valencià estem arribant a unes quotes de patetisme que couen només de veure-les. Som com els conflictes oblidats, eixos que surten per la tele i ja no els fas cas, que s'han perpetuat a les notícies i que ens provoquen una sinistra indiferència. Ningú es fot les mans al cap quan la dreta o l'esquerra institucional en fan de les seues. Que el compromís fa fàstic, no pasa res, es normal en la comunidad valenciana, que l'arquebisbe de valència, "de cuyo nombre no quiero acordarme", es marca una xuleria neofatxa i engega la construcció d'un monument en memòria dels martirs de la fe, mary no pasa nada, en Valéncia eso és normal, que el cap de suro del Camps encara no ha rebut els familiars i víctimes de l'acciden de metro, nano tampoco pasa nada, i així vos en podria dir fins a les properes eleccions, això si, tornaria a guanyar, perdó, a arrasar el PP.

I sols em faltava que un repentinat, dels que treballa a la mateixa empresa que jo, diguera sense cap tipus de mirament que "el tambien puede hablar valenciano, solo tinene que ponerse a soltar espardeñás"

u, dos i tres, quatre, cinc i sis, jo em calmaré tots ho veureu, uff!...

dilluns, 23 de juliol del 2007

Contra la censura, llibertat d'expressió!!

Sense comentaris...

Amb estima

Hui vull usar el blog per a enviar-li una abraçada i tota la meua estima a una bona amiga i a tota la seua familia. Estan passant un mal moment perquè una persona molt estimada ha marxat. També tota la meua força per al seu company, el meu germanet de Xeresa, que també s'ho està passant malament. Per a tot el que necessiteu, ja sabeu.
Allà on estiga de vacances segur que està molt orgullós de la seua familia i amics.
Fins sempre Pep.

diumenge, 8 de juliol del 2007

Socarrats Vs Rus-tits

Quan parle de Xàtiva tots sabeu que no ho puc fer des de l'objectivitat, suposa massa per a mi. A més, tots els que conec que per diferents raons han tingut que emigrar de la patria dels socarrats en parlen d'aquest niuet, on la calor et consumeix, amb una estima exaltada i exagerada. Altres em direu, si no vens mai!, és cert vaig quan puc, però això no vol dir que no me l'estime com el que més.
Xàtiva és famosa per moltes coses. Ara per desgracia, per ser el camp d'operacions d'un personatge anomenat Alfonso Rus, un tio que es va fer ric venent llavadores i frigorífics i que l'ambició per ser alcalde el va portar a fer mil experiments polítics, fins que va veure el filó que li otorgava el PP de Zaplana, Rita i companyia. Sense menysprear la gran ajuda que li va otorgar la nefasta gestió que el PSOE-PSPV, amb Calabuig al capdavant, va realitzar al poble. Com tots sabreu les darreres eleccions Alfonsito tornà a guanyar, amb polèmica de banda i menyspreu fanfarró als xativins inclosos. Però és que la Xàtiva lluitadora, la que plantà cara al botiflers ara fa just 300 anys o la que va suportar el bombardeig de l'estació durant la guerra in-civil, ha desaparegut. Ara la capital de la Costera té més fama pel "llepa'm ací que m'agrada més", els macro concerts a la "enter-price" taurina o la quantitat de fatxes, de tota la comarca, que es passegen pels seus carrers. Tota aquesta nova fornada d'estòmacs agraits es podrien anomenar Rus-tits, els de la nova religió municipal, aquella que valora l'opulència davant la necessitat i que de tant de riure-li les gràcies al del Ferrarri, se'ls ha quedat cara de jockers i llengua de gat.
Però a l'hora, està eixint, com d'una herba que creix entre l'asfalt, una resistència ferma, un grup de gent, joves i no tan joves, que s'oposen a aquesta Xàtiva de pandereta i que volem fer-ne una de lluitadora i digna, maulets del segle XXI que no volem oblidar d'on som i que som. Que portem amb orgull el nom de Socarrats, perquè és com la marca que tot xativí ha de dur gravada a la seua memòria, la de la resistència i el valor de ser socarrats i no rustits.
300 anys d'ocupació, 300 de resitència!!