dilluns, 26 de novembre de 2007

Cowboys del Infierno (Edit. Apostrofe)

El marine és, probablement, la icona militar més coneguda del món. El paradigma del soldat, del guerrer preparat i disciplinat que està disposat a morir, no sols pel seu país sinó també per a alliberar al món del mal i dels tirans. Així ens l’han mostrat a la televisió i a les grans produccions de Hollywood.

Jimmy Massey pertanyé 12 anys al cos de marines de l’exèrcit del EEUU. Era un marine orgullós i disciplinat, creia en el que feia i tenia en el cos a la seua família, els seus amics. En 2003 fou enviat com a sargent a l’Iraq. A partir d’ací comença a veure quin és el comportament dels seus compatriotes i del seus superiors, quina era la vertadera raó de l’ocupació de l’Iraq. L’assessinat de civils i els abusos cap a la població iraquiana el feren plantejar-se quin era el sentit de tot plegat. Aquest fet el va marginar, distanciant-lo dels seus superiors.
Cada nit era un malson, l’angoixa i l’ansietat s’apoderaren d’ell, fins que ja no va aguantar més i demanà una revisió mèdica que li va diagnosticar un stress post-traumàtic i l’enviaren cap a casa.
A Cowboys del infierno (ed. Apostrofe) Massey, amb l'ajuda de l'escriptora Natasha Saulnier, ens narra no sols com foren els mesos que passà a l’Iraq sinó també com tot el que va viure el feu replantejar-se la seua carrera militar. Com començà la seua instrucció, els seus anys com a reclutador (com l’exèrcit recluta joves al barris més marginats i conflictius), els problemes que tenia a l’hora de combinar la seua vida de soldat amb la seua vida familiar i civil, els abusos al quartell, les conflictives relacions amb els seues superiors; fins i tot, la política internacional nord americana.
Amb un llenguatge dur i, sovint, despectiu, l’ex-sargent ens dibuixa un món molt llunyà del que ens venen les pel·lícules.

Un controvertit treball que ha estat censurat als EEUU i que fa poc es va presentar a la fira del llibre de Caracas (Veneçuela).

5 comentaris:

La Cuti. ha dit...

Ei Tete, m'he fet un nou fotolog :
/behindgreen_eyes. Quan vulgues pegues una ullada ( els vidios que pose incluïts, que no tenen desperdici).

Pire a Englishh.
Després llegiré la última entrada del teu blog.

Muà!

Suport Encausats ha dit...

Ei Paco,
a veure si ens pots enxufar com a enllaç el bloc del grup de suport als encausats a la "Audiencia Nacional" de l'alt empordà.
suportencausats.blogspot.com

gràcies

Joan Font

Aurora Mora ha dit...

hola paco!

Sembla que et poses les piles, molt bé, molt bé.
Per cert, li he penjat al marc una info que potser t'interesse: com penjar vídeos del youtube al bloc, tio!
és molt fàcil: tens compte al youtube? Si no en tens, et fas un. I quan te'l faces, a l'apartat "Configuración de cuenta" clickes damunt de "configuración de publicación de videos", llavors claves la teua adreça i... voilà... el vídeo que vullgues el podràs penjar al teu bloc directament, sense necessitat de baixar-te'l ni rotllos patateros. Que... com l'has d'enllaçar? Si et fixes, a la columna de la dreta de tots els vídeos de you tube hi ha un enllaç per a insertar, doncs així, senzillament.

Un beset,rei!

JG ha dit...

caram, té molt bona pinta aquest llibre!
jo ara estic amb La otra història de la guerra del Vietnam d'en Jonathan Neale i la veritat es que val molt molt la pena. Aviam si un dia m'animo a no escriure de música i el resenyo

PD. Tenim la teu ressenya llesta per publicar en quan tinguem un espai

JBM ha dit...

Uei!

Tens tota la raó, Santiago Segurola és un crack. No entenc com ha pogut fitxar pel marca. Més amb l'actual president que tenen, l'antic director de la secció del mundo a Balears...

Si t'interessa, vaig veure que té publicat un llibre, com a coordinador que es titula "Fútbol y pasiones políticas". Me'l vaig comprar i encara no l'he llegit. La veritat és que fa molt bona pinta...

Per cert, pinta molt bé el llibre aquest que has comentat. També me'l apunt!

Salut!!!