Ara bé, en zones desenvolupades, en regions o països rics, es dona un fenomen que al País Valencià està agafant el caràcter de malaltia o problema crònic. L’analfabetisme voluntari, els que el practiquen –es fa de forma conscient i maliciosa- jo els anomene analfabèsties. Són persones que han rebut educació, educació reglada, fins i tot tenen estudis superiors i ocupen càrrecs de responsabilitat política – és en aquests on el problema s’aguditza i preocupa més-. Podria posar-vos centenars d’exemples però em cenyiré a un molt concret que aquest matí m’ha agrit el cafè.
El molt miserable president de la generalitat i aspirant a supercap dels PePeros espanyols –temps al temps- Paquito Camps vol establir un contracte –famós i xenòfob contracte d’integració- que les persones nouvingudes al País Valencià signaran comprometent-se a complir les lleis, a aprendre l’idioma (espanyol) i costums autòctones. Bobos són un rato, perquè en la presentació de la proposta el conseller responsable en matèria d’immigració i ciutadania, Rafael Blasco, ha dit que aquelles persones immigrades que no signen tindran moltes dificultats per a integrar-se, encara que no patiran cap represàlia (aleshores, quin sentit té?) ja que els drets humans han d’estar garantits – aquest home no té ni idea del que són els drets humans, econòmics sí, però humans, no-. Un altre tret que caracteritza els analfabesties és que menteixen més que parlen i en aquest cas no va a ser menys. El contracte serà vinculant i tindrà conseqüències negatives segur, a nivell d’accés a serveis socials, ajudes, treball, lloguer, comprar una casa.
Jo propose que algunes de les clausules del contracte siguen les següents:
- me comprometo a defender que el valenciano és una lengua diferente del catalan y inferior al espanyol, lengua que hablan 400 millones de personas en el mundo y que es la joya del reino de España –con Ñ-.
- comeré paellita los domingos y luego dormiré la siesta, cosa que solo pueden hacer los españoles de bien. Y yo como inmigrante solo los domingos y festivos.
- Pediré que me dejen ser fallero y poder desfilar con el traje de “torrentí” o de “sarauell”. Y asistir a la ofrenda de la “geperudeta”. Vendiendo loteria o en su defecto, pagando la farda.
- Me comprometo a no holgazanear y a trabajar con contratos basura 12 horas diarias. Siempre que el jefe, español, no me aconseje que haga más.
- Me comprometo a no alardear de mis creencias religiosas e ir todos los domingos a misa de 8 y de 6. Procesiones y otros actos religiosos.
- Prometo no oponer resistencia cuando me golpeen graciosos y simpáticos jovenes que, al grito de ¡Arriba España!, ¡moros fuera! me golpeen, me insulten y me apuñalen.
I així, fins a un munt de bajaneries que malauradament formen part de l'actual costumari espanyol i caspós.
2 comentaris:
http://elpenjoll.blogspot.com/2008/04/amics-espanyols.html
Ei nano, felicitats per l'aniversari. Jo també estaré quasi a punt, txan txan... No se si convidar a coca coles i ganxitos digitals.
Una abraçada.
Al final, qui collons ha guanyat fama? Quien es Maybellin?
Publica un comentari a l'entrada