Cap de setmana d'emocions

Aquest llarg cap de setmana ha estat molt emotiu. El passat dijous assitiem a la xerrada organitzada en record de Guillem al C.S Terra. Allà, entre d’altres tertulians –un antic militant de Maulets i dos companys antifeixistes de Madrid-, estava Guillem Agulló -pare-, he de dir que em va colpir la seua fermesa, la claredat amb la que analitzava tota la situació que han hagut de viure ell i la seua família, com enviava un missatge de suport i de solidaritat a la mare de Carlos Palomino –jove assassinat pel feixisme en novembre passat-; com movia les mans nerviós i fixava la mirada en un punt concret intentant que els records no li jugaren una mala passada. Tot un exemple de serenitat i dignitat humana que a ningú dels que estàvem allà ens va deixar indiferent. Val a dir, que els assassinats de Guillem i de Carlos guarden moltes i tètriques similituds, per tant l’ambient fou de complicitat i de solidaritat entre tots.

I per arrodonir-ho tot, el dissabte a Burjassot muntarem una de ben grossa. A les 17:30 de la vesprada més de 500 persones iniciàvem una manifestació que recorregué el centre del poble. El poble que va veure créixer el Guillem i que també va plorar la seua mort. Seguidament, es va realitzar un acte polític per recordar-lo. Ja per la nit, els nostres grups –que he de dir dels Obrint Pas i de la Gossa?- conclogueren amb un concert multitudinari –més de 2000 persones- la primera convocatòria del que serà l’any Guillem Agulló.

M’agradaria assenyalar un parell de coses. En primer lloc, que després de 15 anys el record de Guillem està viu i així ha de ser, no oblidar-lo suposa: fer justícia i demanar-ne, no sols per a ell, si no per a totes les víctimes del feixisme. I en segon lloc, les mostres de suport des de tots els indrets dels Països Catalans i de la resta de l’estat, la visita dels companys antifeixistes de Madrid que ens han demostrat l’estima i el respecte que ens tenen i, com no, que nosaltres els tenim; i la quantitat de gent jove (hi havia als actes un gran nombre de joves que encara no havien nascut aquella maleïda nit de Montanejos) que volgueren retre-li homenatge al Guillem i a la seua família 15 anys després del seu assassinat. Veure vídeo.

En definitiva, un munt de sensacions i d’emocions que ens han omplert i que ens han unit una mica més. Pel seu record i per la seua memòria. Que vos vaja bé. Sóc el que veus continuarà amb la seua tònica habitual. Una forta abraçada.