Eluana.

Hi ha un tema del que no vos vaig parlar en el darrer post i que també m'ha fet pensar, la veritat. És el cas de l'Eluana, la xica italiana que duia dèsset anys en coma i que el mes passat fou, diguem-ne, ajudada a morir. Dic ajudada pensant, realment, que Eluana feia dèsset anys que estava morta. Dèsset anys en estat vegetatiu, postrada en un llit. Si això no és estar morta, que vinga el seu déu i que ho veja.
El cas va agafar ressò per la creuada que Berlusconi (aprovant decrets express per evitar, per tot i per tot, que es complira el desig de la família i, segons han contat, el d'ella mateix), el Vaticà (que en un atac de demagògia i fent servir tot un seguit d'eufemismes, deia que la jove no estava morta, sinó dormint i que conservava tota la seua dignitat, uff!) i les associacions pro-vida (quina vida es fa quan estàs en coma postrada en un llit?) emprengueren contra la família, més concretament contra son pare, que volia treure-li l'alimentació i així ajudar Eluana a descansar d'una vegada (amb sentències judicials que els emparaven en la seua difícil decisió). Descansar ella i els seus èssers estimats. Aquells que en els darrers dèsset anys han estat al seu costat cuidant-la, amb l'esperança que un dia despertés i tot tornés a ser com abans de l'accident que la va deixar en eixe lamentable estat. Penseu per un moment, quina ha de ser la sensació quan tens un èsser estimat en eixa situació. Però no un mes, ni un any, sinó dèsset, un darrere l'altre. No vull pensar-ho.
Com sempre, en aquests casos, el debat i la controvèrsia sobre el tema han estat en boca d'opinadors/es i en les pàgines dels periòdics de tot el món.
No vull extendrem més, simplement llence aquestes preguntes: on estaven les associacions pro-vida (aquestes que ara han denunciat la família per homicidi voluntari), Berlusconi i tota la gerarquia vaticana aquests darrers dèsset anys? on estavem mentre la gent que veritablement estimava l'Eluana la veia morta en un llit? han estat al costat de la família, recolzant-los en els moments difícils? han contemplat, dia a dia, la seua degradació física?.
Després, si voleu, podem fer tots els debats sobre l'eutanàsia i el dret a morir dígnament, del que em considere ferm defensor, que vullgueu. Però ara, m'agradaria que pensareu en això que em -vos- planteje.