dissabte, 30 de maig de 2009

Et recorde Jara.


Com molts altres fou detingut i traslladat a l'estadi presó, a l'estadi de la por i la incertesa. Conten que els seus botxins, al saber que era Jara, Victor Jara, el cantautor del poble, la veu de l'obrer i el camperol, dels més necessitats, el torturaren a conciència. Conten que li tallaren les palmes de les mans, mentre li demanavem que tocara la seua guitarra. Eixa fou la seua única arma, junt a la paraula i la cançó. El seu pecat: cantar a la llibertat i a la igualtat, cantar als més pobres; als que no tenien res. Ara, quasi 40 anys després del seua assassinat, han detingut els seus torturadors i assassins. Afirmen que complien ordres, segur que en complien i ells són tan culpables com els que ordenaren la detenció, tortura i mort de milers de persones per la seua militància política, entre ells Victor Jara. Ell no era diferent a la resta, simplement era menys anònim i la seua obra, igual que el seu record, a perdurat per sempre en la memòria de molta gent. A mi m'evoca la saleta de ca ma iaia i a mon tiet Emili tocant Te recuerdo Amanda mentre jo, un xiquet que no podia estar-se quiet, l'obsevava bocabadat preguntant-me qui era eixa Amanda i qui havia escrit eixa cançó. Anys més tard ho vaig descobrir i encara avui els pels se'm possen de gallina a l'escoltar-la.

9 comentaris:

Susana i Laia ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Susana i Laia ha dit...

Quan he vist el títol li ho he dit a mon pare, li agrada molt Victor Jara. Feia temps que no l'escoltava i pel que m'ha contat, també li duu molts records.
No sabia això d'ell, de fet crec que mai l'havia escoltat...
Un besot pakuel!

Susana i Laia ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Susana i Laia ha dit...

"Canto que mal me sales cuando tengo que cantar espanto./Espanto canto el que vivo/ como que muero de espanto." V.J.

P.D: perdó per tant de comentari, esque no es publicava bé...

Andreu G. ha dit...

Ací, a la ciutat comtal, camí de la faena, cada matí passe per davant d'un xilé que, en el túnel que permet el transbordament entre urquinaona-línia roja i la línia groga, hi sol cantar cançons sud-americanes.

I no saps com em vaig quedar l'altre dia quan tot d'una, a les 8:35am, de la manera més inesperada, començà a cantar Te recuerdo Amanda. Se me n'eixien les llàgrimes...Per cert, prova de trobar Un canto truncado, el disc-homenatge a Víctor Jara que Lucho Roa (gran cantautor xilé afincat a Alboraia) va gravar al teatre agrícola ara fa uns anys. Impressionant... http://www.youtube.com/watch?v=ViX9u8ZhE7w

I ja se sap, a veure si ens veiem prompte i enganxem, també, l'andalús-xericà-alcudienc, que en tinc unes quantes per a explicar. I de les bones... Cuida't molt, MESTRE! ;-)

Andrés ha dit...

:D

Andreu, jo tinc eixe CD de Lucho Roa, el va publicar Radio Klara fa moooolts anys, molt gran...

Òscar ha dit...

Aquest divendres actua Lucho Roa a Benimaclet, per si us interessa:

http://luchoroa.blogspot.com/

Anònim ha dit...

quant de pallasso hi ha pel món, eh?

Anònim ha dit...

Si, tu per exemple.