dissabte, 30 de maig del 2009

Et recorde Jara.


Com molts altres fou detingut i traslladat a l'estadi presó, a l'estadi de la por i la incertesa. Conten que els seus botxins, al saber que era Jara, Victor Jara, el cantautor del poble, la veu de l'obrer i el camperol, dels més necessitats, el torturaren a conciència. Conten que li tallaren les palmes de les mans, mentre li demanavem que tocara la seua guitarra. Eixa fou la seua única arma, junt a la paraula i la cançó. El seu pecat: cantar a la llibertat i a la igualtat, cantar als més pobres; als que no tenien res. Ara, quasi 40 anys després del seua assassinat, han detingut els seus torturadors i assassins. Afirmen que complien ordres, segur que en complien i ells són tan culpables com els que ordenaren la detenció, tortura i mort de milers de persones per la seua militància política, entre ells Victor Jara. Ell no era diferent a la resta, simplement era menys anònim i la seua obra, igual que el seu record, a perdurat per sempre en la memòria de molta gent. A mi m'evoca la saleta de ca ma iaia i a mon tiet Emili tocant Te recuerdo Amanda mentre jo, un xiquet que no podia estar-se quiet, l'obsevava bocabadat preguntant-me qui era eixa Amanda i qui havia escrit eixa cançó. Anys més tard ho vaig descobrir i encara avui els pels se'm possen de gallina a l'escoltar-la.

9 comentaris:

Laia ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Laia ha dit...

Quan he vist el títol li ho he dit a mon pare, li agrada molt Victor Jara. Feia temps que no l'escoltava i pel que m'ha contat, també li duu molts records.
No sabia això d'ell, de fet crec que mai l'havia escoltat...
Un besot pakuel!

Laia ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Laia ha dit...

"Canto que mal me sales cuando tengo que cantar espanto./Espanto canto el que vivo/ como que muero de espanto." V.J.

P.D: perdó per tant de comentari, esque no es publicava bé...

Andreu G. ha dit...

Ací, a la ciutat comtal, camí de la faena, cada matí passe per davant d'un xilé que, en el túnel que permet el transbordament entre urquinaona-línia roja i la línia groga, hi sol cantar cançons sud-americanes.

I no saps com em vaig quedar l'altre dia quan tot d'una, a les 8:35am, de la manera més inesperada, començà a cantar Te recuerdo Amanda. Se me n'eixien les llàgrimes...Per cert, prova de trobar Un canto truncado, el disc-homenatge a Víctor Jara que Lucho Roa (gran cantautor xilé afincat a Alboraia) va gravar al teatre agrícola ara fa uns anys. Impressionant... http://www.youtube.com/watch?v=ViX9u8ZhE7w

I ja se sap, a veure si ens veiem prompte i enganxem, també, l'andalús-xericà-alcudienc, que en tinc unes quantes per a explicar. I de les bones... Cuida't molt, MESTRE! ;-)

Andrés ha dit...

:D

Andreu, jo tinc eixe CD de Lucho Roa, el va publicar Radio Klara fa moooolts anys, molt gran...

Òscar ha dit...

Aquest divendres actua Lucho Roa a Benimaclet, per si us interessa:

http://luchoroa.blogspot.com/

Anònim ha dit...

quant de pallasso hi ha pel món, eh?

Anònim ha dit...

Si, tu per exemple.