dimarts, 11 d’agost de 2009

Contra la demagogia xenòfoba!

Umberto Bossi, soci polític del putero Berlusconi i líder de la feixista Lega Nord, ha defensat la caçera i captura a l'immigrant -il·legal-, que s'està duent a terme en Italia, amb aquesta frase que despren demagògia pels quatre costats: Els immigrants italians anavem a treballar i no a matar a gent.
Umberto, Umberto, Umberto, que poca memòria tens. Se t'oblida que una de les xarxes criminals més importants que han operat durant dècades als EUA (el país amb el major nombre d'habitants d'origen italia juntament amb Argentina del món) ha estat la màfia formada pels clans italians que emigraren a principi del segle XX.
Aquest personatge haurà de llogar del vídeoclub més proper la magnífica trilogia que Coppola va fer de la família Corleone i així se li refrescarà la memòria sobre que feien alguns dels seus compatriotes a altres parts del món.
Posat a ser demamgogs...

4 comentaris:

Dídac López ha dit...

Certament, Bossi té poca memòria (històrica). Ja no és tan la qüestió de si les màfies, les camorres, etc. El cert és que la immigració italiana en els països del nord d'Europa i als Estats Units no tenia gaire més bona premsa que l'actual immigració àrab i amàziga té en l'Europa Occidental. La qüestió religiosa? En qüestió de religions els "italians" eren percebuts com a "catòlics" en els països de majoria "protestant" i per tant, com a aliens, i com a possible element problemàtic. En aquest sentit els italians, com els irlandesos o com els polonesos, eren vistos en la propaganda nativista nord-americana com poc més que agents del Papa. La qüestió racial? Els italians no eren sovint considerats blancs-blancs, sinó que se'ls considerava "ethnic whites" o bé se'ls incloïa en una "raça mediterrània". La qüestió cultural? Els italians eren titllats de cridaners, bruts, de tendents a criar famílies nombroses, a mantenir lligams familiars amplis, etc. La qüestió salarial? Vet ací la clau de la qüestió. Els italians eren una mà d'obra "més barata" i, fins que no van adquirir un preu "normal", els italians no van ser considerats "blancs-blancs", "integrats", "immigrants exemplars", etc., etc., etc. Cada onada immigratòria carrega durant un període amb tot de propaganda negativa. Els murcians a l'àrea de Barcelona, en els anys 1920 i 1930, eren pitjor que la pesta i els comentaristes (de dretes i esquerres) els atribuïren totes les violències (revolucionàries i reaccionàries) del període. Més tard, en els anys 1960, la xacra eren els andalusos i els extremenys, i els murcians dels anys 1920 eren bellíssimes persones que parlaven el "més bell catalanesc del món".

Paco ha dit...

Moltes gràcies per l'apunt Dídac.

Salut.

Marc Peris ha dit...

Ei Paco, que passa fiera? Jo acabe d'estar a Roma, i és una ciutat meravellosa. Cal dir que els italians adoren la dolce vita, es menja molt bé, hi ha molta cultura, això si es nota el pes del catolicisme. A més, hi ha un ambient de certa superficialitat amagat bax el bon gust. Jutjar els ciutadans pels seus polítics, com tendim a fer tots, tampoc no ens deixaria massa bé els valencians.
Una abraçada.

Paco ha dit...

Que passa Marc? Que enveja, Roma és una ciutat meravellosa. I sí, com a tots els llocs hi ha gent bona i gent roïna. Estic d'acord amb tu, els valencians estem en un nivell molt lamentable si s'ens analitza a partir de la classe política que tenim. Estarem en una posició molt lamentable.
El que pretenia amb el post, no era parlar malament dels italians, pretenia fer una comparació (sempre odioses) i fer una mica de demagogia barata, com a fet el feixista de Bossi.
De totes formes ací no jutge els italians, sinó el personatge en concret. Gràcies per l'apreciació.

A veure si ens veiem un dia d'aquest i ens hem fem una o dos.

Besets.