Comença el judici per l'assassinat de Carlos Palomino.
Ha començat a l'Audiència Provincial de Madrid el judici contra Josue Estebanez, el militar neonazi que en novembre de 2007 va assassinar d'una punyalada el jove antifeixista Carlos Palomino Muñoz. El judici va arrencar el passat 14 de setembre.
Els fets es remunten a l'11 de novembre de 2007, quan un grup de joves, convocats per la Coordinadora Antifeixista de Madrid, es dirigien al barri d'Usera (amb una població de gent nouvinguda força important) a realitzar una concentració solidària en resposta a una manifestació de caràcter xenòfob convocada pel partit ultradretà Democràcia Nacional. En coincidir al vago del metro el grup d'antifeixistes i Josue Estebanez, aquest darrer va treure una navalla i va apunyalar directament Carlos Palomino al cor. Dues persones més van resultar ferides de gravetat quan intentaren treure-li la navalla. Aprofitant la confusió que es va crear, Estebanez va poder sortir de l'estació al carrer, on va ser detingut per la policia. Mentrestant, Carlos moria dessagnat sense que les asssitències sanitàries pogueren fer res per salvar-li la vida.
En aquesta primera sessió del judici va declarar l'imputat, dos testimonis protegits i la mare de Carlos, Mavi Muñoz. L'acusat va assegurar que es sentir amenaçat i per això va treure la navalla i va agredir a Carlos. També va declara que no es dirigia a la manifestació convocada per Democràcia Nacional; d'aquesta manera, es va contradir amb la seua primera declaració, quan havia reconegut que sí tenia intenció d'assitir-hi i que en aquell moment es dirigia al barri d'Usera. En el judici també li van preguntar si es considerava un patriota, i ell va respondre que sí, i que per a ell un patriota és aquell que s'alegra quan guanya la selecció espanyola de futbol.
Per la seua banda, Mavi Muñoz va explicar que havia parlat amb el seu fill sobre la possibilitat que hi hagueren problemes a la concentració pels possibles enfrontaments amb els feixistes, i va ser contundent davant la pregunta que se li va fer sobre el caràcter violent del seu fill, responent que ací no està jutjant-se a Carlos, sinó el seu assassí.
Dimecres i dijous varen declarar altres testimonis i es va visionar el vídeo que gravaren les càmeres del metro i on es pot veure el moement de l'agressió i els moments de caos i confusió que es van produir després.
Durant tots els dies del judici s'han concentrat fora del jutjat centenars de persones per recolzar la família de Carlos i per denunciar que aquest és un crim de caràcter ideològic i no una baralla entre bandes rivals. Els concentrats també van denunciar la impunitat amb la que actuen els grupuscles feixistes i neozacis a Madri. Es preveu que aquestes concentracions es repetisquen durant tots els dies que dure el judici.
Manifestació en record de Carlos.
El passat dissabte 12 de setembre, familiars, amics i persones vingudes de tot l'estat espanyol recorregueren els carrers de Madrid sota el lema "Carlos, ni olvido, ni perdon", en vistes al judici. Vora 6000 persones sortiren del barri d'Usera (on es dirigia Carlos el dia del seu assassinat) fins a la parada de metro de Legazpi (on va morir). Amb un fort dispositiu policial i sense cap incident significatiu els assitents recordaren el jove antifeixista i l'homenatjaren quasi dos anys després del seus assassinat.
Els fets es remunten a l'11 de novembre de 2007, quan un grup de joves, convocats per la Coordinadora Antifeixista de Madrid, es dirigien al barri d'Usera (amb una població de gent nouvinguda força important) a realitzar una concentració solidària en resposta a una manifestació de caràcter xenòfob convocada pel partit ultradretà Democràcia Nacional. En coincidir al vago del metro el grup d'antifeixistes i Josue Estebanez, aquest darrer va treure una navalla i va apunyalar directament Carlos Palomino al cor. Dues persones més van resultar ferides de gravetat quan intentaren treure-li la navalla. Aprofitant la confusió que es va crear, Estebanez va poder sortir de l'estació al carrer, on va ser detingut per la policia. Mentrestant, Carlos moria dessagnat sense que les asssitències sanitàries pogueren fer res per salvar-li la vida.
En aquesta primera sessió del judici va declarar l'imputat, dos testimonis protegits i la mare de Carlos, Mavi Muñoz. L'acusat va assegurar que es sentir amenaçat i per això va treure la navalla i va agredir a Carlos. També va declara que no es dirigia a la manifestació convocada per Democràcia Nacional; d'aquesta manera, es va contradir amb la seua primera declaració, quan havia reconegut que sí tenia intenció d'assitir-hi i que en aquell moment es dirigia al barri d'Usera. En el judici també li van preguntar si es considerava un patriota, i ell va respondre que sí, i que per a ell un patriota és aquell que s'alegra quan guanya la selecció espanyola de futbol.
Per la seua banda, Mavi Muñoz va explicar que havia parlat amb el seu fill sobre la possibilitat que hi hagueren problemes a la concentració pels possibles enfrontaments amb els feixistes, i va ser contundent davant la pregunta que se li va fer sobre el caràcter violent del seu fill, responent que ací no està jutjant-se a Carlos, sinó el seu assassí.
Dimecres i dijous varen declarar altres testimonis i es va visionar el vídeo que gravaren les càmeres del metro i on es pot veure el moement de l'agressió i els moments de caos i confusió que es van produir després.
Durant tots els dies del judici s'han concentrat fora del jutjat centenars de persones per recolzar la família de Carlos i per denunciar que aquest és un crim de caràcter ideològic i no una baralla entre bandes rivals. Els concentrats també van denunciar la impunitat amb la que actuen els grupuscles feixistes i neozacis a Madri. Es preveu que aquestes concentracions es repetisquen durant tots els dies que dure el judici.
Manifestació en record de Carlos.
El passat dissabte 12 de setembre, familiars, amics i persones vingudes de tot l'estat espanyol recorregueren els carrers de Madrid sota el lema "Carlos, ni olvido, ni perdon", en vistes al judici. Vora 6000 persones sortiren del barri d'Usera (on es dirigia Carlos el dia del seu assassinat) fins a la parada de metro de Legazpi (on va morir). Amb un fort dispositiu policial i sense cap incident significatiu els assitents recordaren el jove antifeixista i l'homenatjaren quasi dos anys després del seus assassinat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada