dimecres, 11 de novembre del 2009

La Revolució va de bo! (Publicada a l'Accent 166)

<<La pilota tenia molt mala fama abans; era el lloc on anaven els perduts a jugar-se els diners>>, aquesta afirmació, feta per Batiste Ribes, ex-jugador de pilota, és, en molts casos, l'apreciació que ha tingut una part de la societat envers el nostre esport autòcton. Una altra part, per contra, l'ha considerat un reducte folklòric de la cultura valenciana sense cap tipus d'interès; ni per a les institucions, ni per a la gent del carrer. La Pilota malvivia entre partides de diari, travesses (1), propines (2), pocs aficionats i trinquets vells que es queien a pedaços.

D'un temps ençà, però, la Pilota ha patit una transformació que pretén donar un pas endavant i aconseguir una modernització que garantisca la seua supervivència en una societat desarrelada i fortament mediatitzada, que oblida el seu passat i obvia tot allò que no surt per la televisió.

Amb aquest panorama, un grup de persones, totes elles amants i vinculades al món pilotari, s'arromangaren i es posaren a treballar per a abastir un camí de "no retorn", que esperem esdevinga en la millora i la professionalització del nostre esport.

Tres han estat els elements que s'han conjugat per posar en marxa aquesta transformació:

- La potenciació per part de la Federació Valenciana de Pilota d'escoles de Pilota, tornejos, així com la col·laboració amb la Conselleria d'Educació i els col·legis per a apropar la Pilota als xiquets i xiquetes, fent-la un esport atractiu de practicar.
- L'aparició de l'empresa ValNet, amb la professionalització dels millors jugadors del circuit. Garantint-los cobertura econòmica, tècnica i laboral. Tenint com a referent el model professional existent a Euskal Herria.
- I la imprescindible intervenció de la televisió, en aquest cas l'autonòmica. Retransmetent partides i oferint una cobertura informativa que faça de la Pilota una activitat mediàticament rentable.

Amb tot, molts són els passos que cal donar encara per a que aquests avenços siguen realitats de futur. I molts els punts que millorar, com l'apropament de la dona a un món dominat bàsicament per homes, o perquè la televisió relega la Pilota al segon canal autonòmic (Punt 2) en hores de poca audiència i amb partides en diferit, o perquè el president de la Generalitat Valenciana no es digna ni a assistir a la final del trofeu que porta el seu nom.

Aquest llibre que avui vos presente preten ésser un granet de sorra més en totes aquestes voluntats, posant en comú l'opinió de la gent de la Pilota, per a avaluar errades i trobar punts de millora.
Purificació Mascarell i Paco Cerdà, amb la col·laboració de la Universitat i l'Ajuntament de València, han realitzat un acurat i magnífic treball d'entrevistes anomenat La revolució va de bo! La modernització de la pilota valenciana, que fa un repàs per la història viva de la Pilota. Un anàlisi del passat, del present i del futur del nostre esport a partir de les opinions dels seus protagonistes: responsables polítics i federatius, pilotaris, trinqueters, empresaris i periodistes. Tots i totes avaluen i donen la seva opinió sobre un món desconegut fins ara per a la gran majoria de la nostra societat.
Lluny han quedat els temps en que les travesses i les propines eren el nucli sobre el que pivotava la Pilota valenciana. Ara, malgrat la seua pervivència, queden en un segon lloc donant protagonisme a la professionalització i l'espectacle, portant l'esport de la Pilota del segle XIX directament al XXI.
La revolució ha començat, així doncs, va de bo!.

(1) Travesses: apostes que es produeixen entre el públic assistent a les partides.
(2) Propines: diners que els apostadors forts donen voluntàriament als pilotaris guanyadors.

3 comentaris:

Puri ha dit...

Hola Paco! Sóc Puri, l'autora del llibre de pilota. Volia donar-te les gràcies per la ressenya que li has fet, s'agraeix comprovar que, després de tot l'any de feina que ens hem pegat, algú ens llig tan acuradament. Gràcies, de veritat. Ha sigut una sorpresa molt agradable trobar el teu bloc.

A més, crec que et conec si no estic errada: jo també sóc de Xàtiva, ta mare treballa amb ma mare a Mercadona, i ens hem vist algunes voltes per la facultat de Filologia i pel barri de Benimaclet (on visc), no?

Vinga, endavant amb el bloc, et seguiré visitant; i a la pròxima ens saludem!

Una abraçada,

Puri

Paco ha dit...

Moltes gràcies Puri. Que l'autora del llibre entre al meu blog i li agrade la ressenya és tot un honor, de veritat. No, no vas errada, les nostres mares treballen a Merca i sí, ens hem vist alguna vegada pel poble, per la facultat i pel barri.

Visita'l sempre que vullgues, convidada estàs.

Forta abraçada.

Ah! i enhorabona pel llibre, em sembla un treball molt bonic i necessari.

Anònim ha dit...

zelo intiresno, hvala