dimecres, 3 de març del 2010

Eo, eo... se'ns escolta?

Que una llengua puga sobreviure i tinga prestigi passa perquè aquesta es faça servir en qualsevol àmbit, ja siga en la comunicació col·loquial, o a l'hora de realitzar qualsevol tràmit burocràtic; des d'omplir una instància, fins presentar-se a unes oposicions de notaria. Que aquesta es puga emprar en tots i cadascun dels actes comunicatius que fem al llarg del dia.
Per descomptat, que siga emprada com a eina de transmissió de coneixements a l'ensenyament és fonamental per a aquesta supervivència i prestigi. Una part d'aquesta responsabilitat recau sobre els i les ciutadanes, l'altra, clar està, sobre les institucions i els governs.
Així, la llei d'ús i ensenyament del valencià estableix, entre moltes altres iniciatives, incorporar progresivament el valencià (català) en totes les etapes de l'ensenyament. Amb aquesta premissa es van crear les línies en valencià, així com l'obligatorietat d'impartir i avaluar un seguit d'assignatures en valència. És el cas de coneixement del medi, aquesta s'impateix en valencià en tots els centres públics del País Valencià.
Tota aquesta explicació la faig perquè acabe de llegir la notícia on s'explica que l'alumna del CP Sanchis Guarner, que va suspendre coneixement del medi perquè va respondre les preguntes en castellà, no haurà d'examinar-se novament de l'examen. Conselleria d'educació ha eximit la xiqueta de l'obligació de fer de nou l'examen en valencià, fent referència a la mateixa llei d'ús. A més, demana (la conselleria) que amb caracter retroactiu es tornen a revisar tots els examens que l'alumna ha fet d'aquesta assignatura durant el present curs, per si se l'ha avaluat erròniament tenint més en compte la llengua amb la que ha escrit que els coneixements que té. Son pare, Juan Vicente Santandreu, ha dit que vol que la seua filla estudie en la llengua nacional; nacional d'Espanya, persuposat.
Més enllà de la valoració que em mereix aquesta "concessió" per part del consell i de l'actitud paterna, la pregunta que llence des d'ací és: que passaria si els pares de tots els i les alumnes que veuen vexats els seus drets lingüístics com catalanoparlants diàriament feren com aquest senyor? I si, a més, foren escoltats per la Conselleria d'Educació?. Dieu-me que passaria.

4 comentaris:

LoyKaPV ha dit...

És una indirecta per fer una macro-vaga? Perque no estaría malament...

Paco ha dit...

Thor, la veritat és que no ho plantejava amb eixe propòsit, però és una possibilitat, no et diré que no.

Puntualització: L'afirmació: "és el cas de Coneixement del medi, aquesta s'imparteix en valencià en tots els centres públics del PV". Crec que he estat agossarat, és una dada que no conec. Si algú pot aportar més informació i modificar eixa info, benvinguda siga.

gràcies.

Anònim ha dit...

Qué passa rei!
L'altre dia vaig llegir eixa notícia al periòdic, "quiero que mi hija estudie en español", deia el pare, per cert, una xiqueta de 5 de primaria. En fi, sobren comentaris. El pitjor, fou que llegint unes pàgines més, vaig arribar a un article on es feia una ressenya del llibre "Sud Enllà", El País Valencià vist des de Catalunya, editat per Martí Domínguez. Alguns capítols es poden llegir des de la seua web, i no se si seran les falles o que, però em pareix que la situació ací cada vegada està més fotuda, a València, a Riba-Roja o a Xàtiva. Com diu Martí Domínguez, a València hem baixat la persiana, i València se n'allunya cada vegada més.
Ale, rei, res, que estava aborrit, un abraç.
Fran

laia ha dit...

hola Pac, efectivament no és una afirmació agosarada. Al P.V. els programes d'ensenyament si no són en línia en valencià, incorporen la llengua progressivament i l'altra assignatura que es dóna en valencià és coneixement del medi. Per aquesta raó, fer l'examen de coneixement del medi en castellà és il·legal, i per tant penalitzable. Son pare que és "advocat", ho hauria de saber..
En fi, una qüestió més per indignar-se.
Molts besets