Els i les que llegiu sovint el blog sabeu que sóc una persona de detalls. Puc fer un viatge meravellós i em quede amb un detall; amb un lloc. Allò que m'impacta és allò que vull contar. Ho trobe més interessant. Potser a tots i totes vos passa. Per això no vos faré un crònica del viatge que he realitzat a Alemanya. El viatge no té més importància, encara que no us negaré que ha estat molt enriquidor i preciós; també esgotador. Però no, no en parlaré. Us mostraré un lloc, un que no heu d'oblidar i d'obligatoria visitia per comprendre on som i on no hem d'arribar mai.
La història està plagada de forats, de taques que ens deixen en evidència com a èsser humans, com a animals "racionals". Veure i contemplar les misèries de la humanitat provaca un escalfret que t'eriça la pell i et fa vulnerable, dubitatiu i et colpeja d'una forma que et canvia per a sempre. Això m'ha passat en visitar el camp de concentració, camp d'extermini de Dachau al nord de Munic (Baviera). No vaig a explicar-vos detalls del camp, ni quans milers de presoners/es foren recluits, torturats i finalment assassinats. Ni les condicions en les quals vivien, ni com morien de fam, de fatiga, de malalties o pels maltractes. No cal. Tot això ho heu vist ja, sinó podeu llegir-ho als llibres, a les webs o veure-ho en pel·lícules. Simplement mireu les imatges i recordeu les paraules que va escriure Primo Levi en l'encapçalament del seu llibre "Si això és un home".
Els que viviu segurs
A les vostres cases escalfades
Els que trobeu en tornar al vespre
El sopar calent i cares amigues:
Considereu si axiò és un home,
Qui treballa en el fang
Qui no coneix la pau
Qui lluita per un tros de pa
Qui mor per un sí o per un no.
Considereu si això és una dona,
sense cabells i sense nom
Sense forces per recordar
Els ulls buits i el ventre fred
Com una granota a l'hivern
Penseu que això ha passat.
Us confio, aquestes paraules.
Graveu-les al vostre cor
Quan sigueu a casa o aneu pel carrer,
Quan us fiqueu al llit o us lleveu;
Repetiu-les als vostres infants.
O que se us ensorri la casa,
La malaltia us impossibiliti,
Els vostres fills us giren la cara
A les vostres cases escalfades
Els que trobeu en tornar al vespre
El sopar calent i cares amigues:
Considereu si axiò és un home,
Qui treballa en el fang
Qui no coneix la pau
Qui lluita per un tros de pa
Qui mor per un sí o per un no.
Considereu si això és una dona,
sense cabells i sense nom
Sense forces per recordar
Els ulls buits i el ventre fred
Com una granota a l'hivern
Penseu que això ha passat.
Us confio, aquestes paraules.
Graveu-les al vostre cor
Quan sigueu a casa o aneu pel carrer,
Quan us fiqueu al llit o us lleveu;
Repetiu-les als vostres infants.
O que se us ensorri la casa,
La malaltia us impossibiliti,
Els vostres fills us giren la cara
5 comentaris:
Descripció de les fotos.
1. Entrada principal al camp. Es pot llegir en alemany "El treball fa lliures"
2. Vista de la zona on estava la direcció del camp. Ara convertit en el museu.
3. Antiga sala on s'instalaven les oficines dels SS.
4. Taula i fuet on es castigava als presoners/es.
5,6,7. Vista interior dels calabossos on s'aillava els presoners/es per interrogar-los i torturar-los.
8. Barraco i lliteres.
9. Crematori
10. Lloc on es situaven els barracons, ara destruits.
11. Sala on s'amuntegaven els cadavers que anaven a ser cremats.
12. Forns crematoris.
13. Càmera de gas.
El lloc esgarrifós. Les fotos brutals!!
A vore si ens veiem esta setmana, demà ho tinc difícil, però divendres segurament sopem per València, parla-ho amb fernandito!
Ie Paco!
Com bé dius, si hi passes a la vora, eixos llocs són de visita obligatòria, però no sé pas si podria. M'estic llegint "Incèrta glòria" de Joan Sales sobre la guerra civil, el front d'aragó i la reraguarda a Barcelona i a estones ja em costa prou. Però sí, cal conèixer-ho per no repetir-ho.
Fins aviat, un petó!
A mi el que em sobta és com està tot, de net. Em fa esgarrifar.
Una abraçada, molt bones fotos.
El Penjoll et vigila: Estàs participant en els
2ons Premis Blocs de les Comarques Centrals del PV 2010, El Penjoll
Publica un comentari a l'entrada