Socarrats Vs Rus-tits

Quan parle de Xàtiva tots sabeu que no ho puc fer des de l'objectivitat, suposa massa per a mi. A més, tots els que conec que per diferents raons han tingut que emigrar de la patria dels socarrats en parlen d'aquest niuet, on la calor et consumeix, amb una estima exaltada i exagerada. Altres em direu, si no vens mai!, és cert vaig quan puc, però això no vol dir que no me l'estime com el que més.
Xàtiva és famosa per moltes coses. Ara per desgracia, per ser el camp d'operacions d'un personatge anomenat Alfonso Rus, un tio que es va fer ric venent llavadores i frigorífics i que l'ambició per ser alcalde el va portar a fer mil experiments polítics, fins que va veure el filó que li otorgava el PP de Zaplana, Rita i companyia. Sense menysprear la gran ajuda que li va otorgar la nefasta gestió que el PSOE-PSPV, amb Calabuig al capdavant, va realitzar al poble. Com tots sabreu les darreres eleccions Alfonsito tornà a guanyar, amb polèmica de banda i menyspreu fanfarró als xativins inclosos. Però és que la Xàtiva lluitadora, la que plantà cara al botiflers ara fa just 300 anys o la que va suportar el bombardeig de l'estació durant la guerra in-civil, ha desaparegut. Ara la capital de la Costera té més fama pel "llepa'm ací que m'agrada més", els macro concerts a la "enter-price" taurina o la quantitat de fatxes, de tota la comarca, que es passegen pels seus carrers. Tota aquesta nova fornada d'estòmacs agraits es podrien anomenar Rus-tits, els de la nova religió municipal, aquella que valora l'opulència davant la necessitat i que de tant de riure-li les gràcies al del Ferrarri, se'ls ha quedat cara de jockers i llengua de gat.
Però a l'hora, està eixint, com d'una herba que creix entre l'asfalt, una resistència ferma, un grup de gent, joves i no tan joves, que s'oposen a aquesta Xàtiva de pandereta i que volem fer-ne una de lluitadora i digna, maulets del segle XXI que no volem oblidar d'on som i que som. Que portem amb orgull el nom de Socarrats, perquè és com la marca que tot xativí ha de dur gravada a la seua memòria, la de la resistència i el valor de ser socarrats i no rustits.
300 anys d'ocupació, 300 de resitència!!