dimecres, 25 de juliol de 2007

Si em fique a pegar espardenyaes...


Fa temps que li estic pegant voltes i sempre arribe a la mateixa conclusió. Al País Valencià estem arribant a unes quotes de patetisme que couen només de veure-les. Som com els conflictes oblidats, eixos que surten per la tele i ja no els fas cas, que s'han perpetuat a les notícies i que ens provoquen una sinistra indiferència. Ningú es fot les mans al cap quan la dreta o l'esquerra institucional en fan de les seues. Que el compromís fa fàstic, no pasa res, es normal en la comunidad valenciana, que l'arquebisbe de valència, "de cuyo nombre no quiero acordarme", es marca una xuleria neofatxa i engega la construcció d'un monument en memòria dels martirs de la fe, mary no pasa nada, en Valéncia eso és normal, que el cap de suro del Camps encara no ha rebut els familiars i víctimes de l'acciden de metro, nano tampoco pasa nada, i així vos en podria dir fins a les properes eleccions, això si, tornaria a guanyar, perdó, a arrasar el PP.

I sols em faltava que un repentinat, dels que treballa a la mateixa empresa que jo, diguera sense cap tipus de mirament que "el tambien puede hablar valenciano, solo tinene que ponerse a soltar espardeñás"

u, dos i tres, quatre, cinc i sis, jo em calmaré tots ho veureu, uff!...

1 comentari:

Anònim ha dit...

El que hi ha que aguantar. En fi....paciència.