dimarts, 16 d’octubre de 2007

En 30 anys res ha canviat.

Sempre s'ha dit que aquell qui es rasca és perquè alguna cosa li ha picat i, pel que podem comprovar aquests dies, a l'Espanya reaccionària, la que cada matí surt de la caverna per anar a manipular, mentir i coaccionar a tota la societat, el tema de la crema de fotos del rei espanyol els ha picat molt: moltíssim, diria jo. Personalment m'alegre i m'indigne alhora. Veure com el PP, el PSOE, els tertulians i salvapàtries de torn es tiren els trastos pel cap és, si més no, graciós. D'altra banda, és cert que tota aquesta campanya ha estat aprofitada pels sectors més reaccionaris de l'estat per a proclamar als quatre vents que España se rompe y hasta aquí hemos llegao, però també està servint per comprovar que malgrat que molts -els més progres- no es cansen d'afirmar que Espanya no és així, i que la nostra democràcia gaudeix de bona salut, fets i comportaments com els que estem contemplant aquests dies, demostren que no, que l'esquerra institucional continua intimidada i coaccionada per la dreta, la qual, un cop més, ha endurit el seu missatge fins a límits bastant perillosos, que es continua criminalitzant el “nacionalismo periférico” i “el independentismo radical” , mentre ningú parla de l'ultranacionalisme o nacionalcatolicisme que transpira pels porus de l'Espanya "democràtica". A més, és la mateixa història de sempre, aquella on únicament tenen raó el mateixos i on la resta hem de callar si no volem ser cremats per la Santa Inquisició. I, per cert, ja en parlarem, però no estem parlant, precisament, d’un problema entre monàrquics i republicans, sinó de tota una altra cosa: espanyols vs independentistes. Continuem la partida sense treva.