En el camino, Jack Kerouac

Un excitant i paranoic viatge, una fugida cap a la llibertat. Així és “En el camino” , una història d’excessos, de rebel·lia; situacions i personatges increïbles. La lluita contra el stablishment, contra el american way of life, contra una moral hipòcrita i devastadora. Una radiografia social i geogràfica de Nord Amèrica, de est a oest. Una Amèrica desconeguda i subterrània. El manifest de la generació beat. Drogues, sexe, cotxes, velocitat, jazz, bop i molta bogeria amaneixen aquesta història.

Llums, càmeres, acció!

Aquestes festes de Nadal he baixat, com és costum, a Xàtiva per celebrar-les. Una de les coses que m’agraden de baixar al poble, sí, per a mi és un poble i no una ciutat, que hi farem, és que em pose al dia de l’actualitat local. Aquesta vegada, caramboles del destí, vaig patir una apagada general; poques hores abans del sopar de Nadal una part dels xativins ens quedarem sense llum a les nostres cases. Més de mitja hora a fosques.
Penseu el caos que suposa quedar-se sense llum una nit tan assenyalada. Fins i tot, els amics bromejarem amb la idea de concentrar-nos a la porta de l’ajuntament per demanar el retorn de la llum.
A l’endemà, mentre passejava per l’Albereda, comentava amb mon oncle Emili la excessiva decoració que pateix Xàtiva en aquestes èpoques. Milers de llums, el betlem gegant, un arbre enorme, la fira de Nadal, la fam i les ganes de menjar, i tots plegats passejant.
Arribarem a la conclusió, que tota aquesta bacanal multicolor suposava un consum d’energia considerable i per tant, podia ser la culpable de la apagada del dia anterior. Si a més, li afegim que l’arbret en qüestió és un cedre italià viu, un poc pansit per la situació en la que es troba, ja tenim el Nadal rus-tit menys sostenible possible.
Ara que el tema de l’escalfament global, el canvi climàtic i tota la pesca està tan de moda i les cridades a la responsabilitat i al seny estan a l’ordre del dia, les autoritats municipals han organitzat, el que podríem anomenar, unes festes a la valenciana, amb el “això ho pague jo” i la pandereta per bandera, malgastant energia a go go. Aquesta era l'oportunitat, l'any de donar exemple, d'estalviar en energia i en diners, però no, no ha estat així.

No dic que els carrers no s'hagen d'adornar, però eixe excés, és massa. I és què, pot ser, el Rus (l’Alcalde) també té un cosí que li ha dit, que li ha comentat, que li ha explicat... que això del canvi climàtic és..., segur que el té.

La llibertat d'expressió i Sóc el que veus vos desitgen...

... unes bones festes!

Setmana dels drets humans.

Aprofitant que aquesta setmana es compleixen 59 anys de la declaració universal de drets humans el canal Odisea està emetent una sèrie de documentals relacionats amb la temàtica. Els documentals tracten, des de diferents perspectives, les violacions i els abusos, en matèria de drets civils i socials, en diferents parts del món.
De fet, en aquest mateix blog, ja vaig parlar d’un dels documentals que s’emetrà “El levantamiento de Soweto” .

Malauradament, vos he fet l’anunci d’aquest cicle una vegada començat, però més val tard que mai.
Espere que gaudiu i reflexioneu amb la temàtica. Si no disposeu de televisió per cable, ja sabeu, a demanar-li a algun conegut que vos els grave.

Els documentals són:

-SUDÁFRICA: EGO BLANCO: dl 10, 23:00
-RACISMO: UN LEGADO SALVAJE: dm 11, 23:00
-EL LEVANTAMIENTO DE SOWETO: dx 12, 23:00
-EL CUMPLEAÑOS: dj 13, 23:00
-DARFUR, LLAMANDO A LA CONCIENCIA: dv 14, 23:00
-MUHAMMAD YUNUS: UNA OPORTUNIDAD PARA LOS POBRES: ds 15, 23:00

-LA GRUTA DE MARÍA: du 16, 23:00

La calle esta llena de pistoleros.

Ahir a la nit, mentre els companys de Maulets de l’horta penjaven cartells a Benimaclet contra la constitució espanyola i convocant a la manifestació per les normes de Castelló (Pel valencià!), la policia local de València els va aturar i els va demanar que s’identificaren, fet això els va requisar els cartells, tots els cartell, per si el seu contingut era constitutiu de delicte. Més concretament les paraules que emprà foren: "Os los requiso todos, y si un juez quiere abrir diligencia por su contenido, bienvenida sea".
Els companys li demanaren que no calia que els prenguera tots, que valien molts diners i que amb la prova d’un ja en tenia prou. Però aquest es féu el desentès i no els va deixar opció.
I allà es quedaren sense cartells i sense poder finalitzar la tasca. Curiosament, mentre succeïa tot això, al telefon del policia arribà una telefonada demanant reforços, una dona havia patit una agressió a mans de la seua parella.
M'estalviaré fer cap judici. No cal, ja no cal.