dilluns, 1 de desembre de 2008

Pongamos que hablo de Madrid.

Quasi se m'oblida. El passat cap de setmana estiguérem a Madrid (Castella). Aprofitant que estàvem convidats a una xerrada sobre víctimes del feixisme (emmarcada dintre de les jornades que organitzava la Coordinadora Antifeixista de Madrid pel 20N i pel primer aniversari de l'assassinat de Carlos Palomino), férem una visita a les companyes de Madrid i passarem un gran cap de setmana de militància i de turisme. A la xerrada, que estava de gom a gom, diferents companys d'arreu d'Europa (Txequia, Italia, Alemanya, Madrid, Barcelona i València) ens explicarem els assassinats de companys que havien estat morts per la seua militància antifeixista. A nosaltres ens tocava explicar el cas de Guillem. Poguérem comprovar com de similars foren tots els assassinats, amb un modus operandis quasi calcat. En aquella fosca sala d'un edifici de Vallecas (el barri de Carlos Palomino) es respirava record i solidaritat a parts iguals. Un gran acte, tot i que es va allargar fins a ben entrada la nit. Impressionant el company Kurd que regentava un Kebab a Vallecas; Turquia serà la tomba del feixisme!!.

El dissabte, després de fer un tour turístic pel Madrid dels Austries i fer una mica el guiri (gràcies a Irene i al Morris per la paciència amb els valencians) i de dinar exel·lentment a Lavapiés assitirem a la manifestació del 20N. Començava a Atocha (prop de l'estació) i finalitzava a l'entrada de la boca del metro de Legazpi, on Carlos Palomino fou assassinat d'una punyalada. Malgrat el fred, vora 4000 persones recordarem a Carlos i sortirem al carrer per recordar que el feixisme continua present i que cal no baixar la guardia si volem aixafar-lo i que desaparega.
Un cap de setmana inoblidable i ple de noves sensacions i de grans persones. Per Madrid, NO PASARAN!.




3 comentaris:

pablo ha dit...

m'han explicat que vas comentar que el cap de setmana a Madrid et donava per 4 entrades al bloc...així que et falten 3, eh? ;)

una abraçada!

Paco ha dit...

Cert Pablo, però aquest pretén ser un blog seriós, jejeje. La veritat és que ha estat un gran, grandíssim cap de setmana. Molt dixaraxero ;)

ire ha dit...

Gràcies Paco, que no te había dicho nada...Fin de semana espectacular. Como el que hemos vivido estos días... Últimamente me revolvéis mucho el corazón, joios!
Una abraçada company i fins burjassot!

P.D. Pablo, no se te puede decir nada, eh! Jeje