Com en qualsevol conflicte polític, al Nord d'Irlanda les dones han tingut un paper fonamental en la lluita. En la seua condició de mares, mullers, germanes i, sobre tot, com a militants i activistes en la cerca de la justícia i la veritat, han estat el puntal sobre el que s'ha sostingut la comunitat republicana durant els anys més durs dels Troubles. Aquesta condició, però, ha estat silenciada, quedant en un segon plànol respecte als seus companys. I respecte a la informació que ens arriba a nosaltres sobre el conflicte.Els abusos i les violacions als drets civils, per part de l'exercit britànic, de la RUC (Real Policia de l'Ulster en les seus sigles en anglès) i dels grups lleialistes, han estat una constant en les zones republicanes durant dècades.
Las hijas de Erin recull els testimonis de diferents dones nord irlandeses que en la seua condició de membres de la comunitat republicana han patit situacions de violència sobre elles mateix o sobre els seus amics i familiars.
Silvia Calamati, periodista i escriptora gran coneixedora del conflicte irlandès, ha volgut donar-los veu a i reflectir les emocions i el patiment d'unes dones que s'han vist obligades a prendre el carrer i alçar la veu per denunciar situacions d'una violència i d'una injustícia descomunal. Han patit repressió, presó, violacions, atemptats, discriminació i mort, quedant al voltant de tot açò un silenci complice i devastador que les mata poc a poc.
El llibre recull 21 declaracions, ordenades per temàtiques socials, que engloben des de el món del treball i la visió dels fills i filles del conflicte, fins la vida a la presó i les lluites al carrer per la justícia i la solidaritat.
Amb molta claredat, dignitat i lluny de qualsevol dramatisme les vivències d'aquestes dones ens fan sentir admiració i solidaritat amb elles.
L'autora explica que no es va sentir amb ànims de publicar el llibre, per com d'impactants i desgarradores són algunes de les històries, fins que una de les entrevistades, l'advocada Rosamary Nelson, fou assassinada amb un cotxe bomba col·locat per un grup paramilitar lleialista. Aquest fet la va motivar a publicar aquest interesant llibre que ens mostra el conflicte des d'una altra perspectiva, ben diferent a la que coneixiem fins ara.
Publicada a l'Accent 161
Las hijas de Erin recull els testimonis de diferents dones nord irlandeses que en la seua condició de membres de la comunitat republicana han patit situacions de violència sobre elles mateix o sobre els seus amics i familiars.
Silvia Calamati, periodista i escriptora gran coneixedora del conflicte irlandès, ha volgut donar-los veu a i reflectir les emocions i el patiment d'unes dones que s'han vist obligades a prendre el carrer i alçar la veu per denunciar situacions d'una violència i d'una injustícia descomunal. Han patit repressió, presó, violacions, atemptats, discriminació i mort, quedant al voltant de tot açò un silenci complice i devastador que les mata poc a poc.
El llibre recull 21 declaracions, ordenades per temàtiques socials, que engloben des de el món del treball i la visió dels fills i filles del conflicte, fins la vida a la presó i les lluites al carrer per la justícia i la solidaritat.
Amb molta claredat, dignitat i lluny de qualsevol dramatisme les vivències d'aquestes dones ens fan sentir admiració i solidaritat amb elles.
L'autora explica que no es va sentir amb ànims de publicar el llibre, per com d'impactants i desgarradores són algunes de les històries, fins que una de les entrevistades, l'advocada Rosamary Nelson, fou assassinada amb un cotxe bomba col·locat per un grup paramilitar lleialista. Aquest fet la va motivar a publicar aquest interesant llibre que ens mostra el conflicte des d'una altra perspectiva, ben diferent a la que coneixiem fins ara.
Publicada a l'Accent 161
2 comentaris:
Paco l'article és molt interessant... m'agrada que es parli de dones...ja que com tan bé dius de normal no sol ser un tema d'interés....així doncs aquest llibre me l'hauràs de deixar ehh!! Per cert la cançó que has posat m'encanta,però em sembla que això ja ho saps! Un beset
Ei Paco, un col·lega meu d'ací, que és de Barna, el Xavi, estigué en el mateix lloc just després de tu, l'altre dia m'ho contava. Ja quedarem per VLC i ens dius com t'ha anat.
Publica un comentari a l'entrada