divendres, 29 de gener de 2010

Tinc els "papers"

Al col·legi tenim menuts i menudes d'ací i d'allà; d'una miqueta més enllà de la mar i d'una miqueta més a prop; del nord i del sud; de llocs on cal agafar un vol per arribar-hi i d'altres que amb un passeig en tens prou; de totes parts, en definita. Què importa el país o el continent d'on provenen? Gens ni mica, són xiquets i xiquetes que estudien, juguen, en fan de grosses i de no tan grosses. Un dia et treuen de polleguera i un altres te'n rius ben agust amb la seua espontaneïtat.

Avui, però, eixa espontaneïtat m'ha fet veure la cara més cruel de la immigració (una de tantes). Debat, per altra banda, que està d'actualitat arran de la decisió de l'ajuntamet de Vic (i algun altre, que ara no recorde) de no registrar al padró aquelles persones que no tenen "papers" i el renou que tot això ha provocat. Amb el "facherio" esmolant les eines de guerra. Pudents!

Abigail té 6 anys, fa primer de primària i té set germans. Ella és nascuda ací, però la seua família prové de molt lluny. Mentre ella i una altra amigueta em contaven quin origen tenen i d'on provenen les seues famílies, Abigail m'ha amollat una frase que m'ha deixat perplex i que m'ha fet pensar aquesta vesprada. Cite textualment: els meus pares no són d'ací, però jo vaig néixer ací, tinc els papers. El seu cos és diminut i només pensa en jugar i no parar queta, però, entre joc i joc, té molt clar que en aquesta societat, la nostra, la de les campanyes per Haiti i la solidaritat entesa com a caritat, tenir "papers" és molt important. "Papers" que t'acrediten com a ciutadà de primera front als de segona o tercera, els sense papers. I vos recorde: Abigail només té sis anys.


1 comentari:

pablo ha dit...

aquests petits comentaris innocents (o no tant) dels nens i les nenes són autèntiques lliçons!

molt bo l'escrit company.

fins aviat!