De diglòssia i autoodi.

Estic fent el curs de capacitació per a mestre en valencià (feia temps que no assitia a classes i m'agrada, ho trobava a faltar). Les tres primeres sessions han girat al voltant de dos temes: la sociolingüística i la multiculturalitat. Les classes són bàsicament debats entre el professor i nosaltres, els i les alumnes. L'altre dia parlàvem sobre la diglòssia i la necessitat d'emprar certs registres depenent del context i l'interlocutor al qual t'adreces. Al final, com sempre, els debats acaben sent discussions sobre la problemàtica de la nostra llengua, el català, al País Valencià. El professor (un subtil provocador, m'encanta!) ens parlava que al País Valencià el problema de la diglòssia no era un problema entre el valencià més col·loquial i un valencià més culte, més normatiu (rebujat per alguns perquè entenen que és una espècie de català imposat i, va de retro satanas!, això no ho parlen ells), el problema és que per a substituir eixe valencià més de carrer, s'empra com a registre més culte el castellà. La conclusió era clara (i ja coneguda per molts de vosaltres): la llengua de prestigi ací és el castellà. Com diria el professor: per això la parla Rita, Camps i la Guardia Civil. Com no, va sortir el tema de l'autoodi (grandíssim Fuster). Quan pensem o notem que parlar en valencià ens portarà problemes o ens dificultarà qualsevol tràmit o relació canviem al castellà i punt (reconec que més d'una vegada ho he fet). Només persones molt conciènciades i amb una gran voluntat mantenen el valencià com a llengua en eixes situacions, car sempre que siga a l'hora de comunicar-te, perquè a l'hora de fer certs tràmits oficials la cosa està més magra, ja que no tots es poden fer amb la nostra llengua, com per exemple presentar-te a una oposició de notaria o fer una escriptura de propietat. Per què vos conte tot açò?

Perquè, mentre discutiem açò, darrere de mi hi havia dos companys, un xic i una xica que no callaven. Ell és valencianoparlant, ella parla castellà. Podeu endevinar quina llengua estaven fent servir per comunicar-se i de pas fotrem a mi les explicacions del professor?. Doncs això, que l'exemple de tot el que estavem parlant el tenia darrere de mi molestant-me doblement.