dimecres, 10 de febrer de 2010

LLàgrimes vora mar.

Un poble és la seua història. I eixa història està vertebrada sobre l'eix de la memòria i la tradicció oral. Creences i coneixements; pors i esperances que es transmeten de generació en generació. Memòria dels avanpassats que recollim i tenim l'obligació moral de dignificar. Sols així podem construir una societat sòlida i no ensopegar en errades passades. Ja ho diu la dita: un poble que oblida la seua història, està condemnat a repetir-la.
Com treballar la terra, les tècniques de pesca ancestrals, el nom de les eines, les receptes culinàries; tot passa per eixa tranmissió oral. Tan necessària i menyspreada pels "progres" dels diners i la butxaca.
A València ciutat, urbe despersonalitzada i projectada al món a partir dels gran esdeveniments i les obres faraòniques, eixa tradició oral s'ha anat perdent i, en molts casos, literalment expropiant per considerar-la un utensili vell i poc rentable. S'han destruït els llocs on estava més arrelada, ha passat amb l'horta de Benimaclet, amb la de Campanar, amb la Punta i ara pretenen fer-ho amb el Cabanyal. És en aquest barri marítim, llar de pescadors i llauradors, on encara podem trobar vestigis d'eixa tradició oral i on encara trobem memòria de poble, amb identitat i orgull de ser-ho.
Per això vos presente el llibre Llàgrimes vora mar. Guerra, postguerra i riuada al Cabanyal (1936-1957) a través de la memòria. Un treball dirigit per Beatriz Santamaria i on es recullen tot un seguit d'entrevistes amb gent del barri, que narren en primera persona com van viure i com va viure el poble del Cabanyal-Canyamelar eixos temps de misèria, por i foscor. Un magnífic treball sociològic que guarda a les seues pàgines l'esperança dels que pensem que el progrés passa per consevar allò que ens fa poble, allò que ens dignifica.

Nota: El llibre el podeu trobar a la biblioteca i a la llibreria de la Universitat de València. Sinó podeu posar-se en contacte amb mi a través del blog i jo vos puc ajudar a trobar-lo.

4 comentaris:

Arina ha dit...

sens dubte les fonts orals són la veritable història social, perquè és el recurs més viable (tot i que molt complicat de fer de manera coherent i pràctica) d'entendre una realitat concreta i focalitzada. Ara el cabanyal, demà la Coma.
M'ha encantat el teu escrit xati!

Aurora Mora ha dit...

També ha passat a Ciutat Vella i als pobles de l'àrea metropolitana, quasi tant despersonalitzats com València (o més), llevat d'algunes iniciatives molt xicotetes. Jo en conec una a Picanya.

Per cert, també estaria bé un reconeixement a totes les i els estudiants de Sociologia anònimes que han participat en la seua confecció.

Una abraçada, Paco!

Paco ha dit...

Tens tota la raó Aurora. No he anomenat a les estudiants que han participat en la confecció. Se m'ha pssat. Demane disculpes. De fet, jo he descobert aquest llibre gràcies a una companya del curro (Sara)que és una sociologa que va participar en el projecte.

Gràcies per la puntualització.

Forta abraçada.

Ladyhihi ha dit...

Sometimes, certain things that we eat may cause us to lapse into deeper sleeps than normal. If there is any suspicion that something in a person’s diet may be the cause of excessive snoring, then their diet should be monitored and observations noted. If something arises as being the possible culprit, remove that food from their diet to see if helps.



jeux 2011
Granbury plumber