dilluns, 28 de maig de 2007

Indignació.

Pensareu que el títol d'aquesta entrada correspon al meu sentiment respecte a les eleccions d'ahir, però m'he proposat no escriure res sobre els resultats al País Valencià, de moment. El escalfament electoral podria provocar que l'article fora massa violent.
La meua indignació correspon a uns fets que em produeixen una mescla de vergonya i incredulitat.
Tot va succeir la semana passada quan eixia del metro per a anar a treballar. Faltava un quart d'hora per a les nou del matí, quan a l'eixida del metro estaven, cosa poc usual, els revisors del servei de ferrocarrils de la generalitat controlant que tothom tinguera en regla els seus "papers". Com és normal a eixes hores el metro va de gom a gom i molta gent no està en condicions de demostrar que la seua "documentació" està en regla, a molts els han deixat el bono o s'han colat dues persones amb un mateix tiquet, trampes mil.
Havien parat a dos xiques que intentaven treure el tiquet corresponent, altres discutien amb el revisor que el bono el tenien en propietat i finalment en un lloc apartat, com si d'alguna cosa moralment il·legal es tractés, hi estava un revisor demanant a dos joves forasters (semblaven de l'est) que demostraren que el bono els pertanyia i que no havien intentat colar-se. El paio havia cridat a dos matons, ai!, perdó, seguretats, per a que l'acompanyaren en aquell dur interrogatori a dos "perillosos delinqüents". El pobres xics feien una cara de resignació que no els cabia al cos i es miraven la situació amb cara de "que vol aquesta gent a les 9 del matí?". Val a dir, que de les cames dels seguretats se'n feien dos d'aquells sorpresos individus i fixant-me una miqueta més, vaig apreciar que un dels seguretat duïa una porra extensible, adornada amb una minúscula bandereta d'Espanya amb un escut de la legión, lagarto, lagarto. Vaig continuar el meu camí fent-me una sèrie de preguntes, amb contestacions massa òbvies.
És prou trist, que el fet de ser extranger t'aporte un plus de perillositat com a individu d'aquesta societat.
Per què l'altre revisor no necessitava de dos goril·les per a demanar-li explicacions a les xiques? Per què el revisor tenia tanta por dels dos forasters?. Són preguntes que en la València de les majories absolutes tenen fàcil contestació. No ho he pogut evitar...