divendres, 11 de maig de 2007

la samarreta....


Si hi ha un personatge aclaparador i fascinant dintre de la nostra cultura, la dels Països Catalans, és l'Ovidi Montllor. Per moltes raons, l'alcoià ha segut i és, un actor, un músic, un cantant, un paiasso, encantador. La força, la claredat i l'acidesa dels seus treballs el convertiren en tot un exemple a seguir per molts.

Deia les coses clares i amb total sinceritat, per això, en un moment determinat aquells que en primer moment foren els seus aliats, el van relegar a un segon lloc quan la contundència de les seus lletres, ja no era necessària per lluitar contra la dictadura, perquè ja teniem democràcia, la seua democràcia, farsants!!!

Però l'Ovidi hi va continuar, junt al Toti, fent cançons, música i cagant-se en la mare que els va parir sense pels a la llengua, perquè era valencià, alcoià, esquerrà, i tot plegat, català. La montserrat, la samarreta, perquè vull, va com va, són peces irrepetibles que expressen la voluntat d'un poble, d'una societat que després de molts anys ha de treure a l'Ovidi del mateix calaix on les institucions l'han tancat junt al Fuster, a l'Estelles, al Valor o a qualsevol que pense que més enllà de la Senia tenim país.
Un dia una malaltia traïdora se l'emportà de vacances per sempre, però com ell deia "qualsevol dia impensat us tornaré a emprenyar, amb les darreres cançonetes..." i tant que ho ha fet, per mi, allà on estigues de vacances Ovidi, és un plaer que m'emprenyes.

Des d'ací, i per a tots aquells que entreu al blog, faig una crida a recuperar-los a tots, a l'Ovidi, al Joan, al Vicent, la nostra cultura en definitiva. Reivindiquem-los com a nostres i expandim la seua obra de Fraga a Maó, de Salses a Guardamar i a tot el món.
Com dien els inadaptats "Ovidi que ningú t'oblide......"

2 comentaris:

Cris ha dit...

Jo sóc jo, i no em puc desllgigar.
De mi mateix poc més puc explicar.
Jo sóc l'artista, el cantant, el pallasso.

No t'oblidem, Ovidi!

Alex Carcelén ha dit...

Benvingut a la blogosfera, socarrat. Amb continguts com el d'esta entrada, i la complicitat de l'hora violeta, no et faltaran lectors. Ànim.