dimarts, 21 d’agost de 2007

A l'estiu NO tot el món riu.

Ja sóc ací de nou, després de les vacances torne a remoure'm la panxa, per a treure'm de sobre la úlcera que em produeix l'actualitat d'aquest país i d'aquest estat malalt de tots els mals.
Amb el permís de la butxaca vaig marxar amb la Laia de vacances a Lisboa, no vos faré una crònica del viatge, res a resaltar a banda de que la capital portuguesa és una passada, farcida d'edificis que s'han aturat en el temps, una arquitectura inspirada en la il·lustració i que otorga a aquesta ciutat una façana esplendida (promec penjar fotos), l'amabilitat i el menjar dels portuguesos i la confirmació que no sóc capaç de treurem la por a volar. Bé, unes vacances a lo guiri de lo més convencionals.
Com que teniem moltes hores i ens agrada estar en misa i repicant campanes, la Laia i jo compravem el País (diario dependiente de los bolsillos más progres del estado), per 1'35€ teniem informació diaria de l'estat espanyol i em vaig trobar amb una serie de joies informatives sobre les que m'agradaria reflexionar.
En primer lloc, el dissabte 4 apareix, per a la meua sorpresa, un reportatge sobre l'exposició Lux Mundi que està fent-se a Xàtiva, parla de la importància històrica de la ciutat i de l'exposició. Al final de l'article el/la periodista, no recorde bé, conclou dient el següent "la ciudad que fue arrasada por errar de bando (en al guerra de sucesión) quiere volver a tener un sitio, etc......" el periodista progre del País afirma que forem arrassats per equivocar-nos de bandol, increible, per eixa regla de tres, els republicans assassinats o represaliats pel franquisme també s'equivocaren de bandol o els torturats per la dictadura argentina o la xilena. Per a l'intrèpid/a reporter/a el mantindre la dignitat, el lluitar pel que creus o fer front a un exercit autoritari i feixista és equivocar-te de bandol o pot ser que amb la seua palla mental el/la intrèpid/a periodista crega realment que si no apostes per cavall guanyador estas equivocan-te de totes, totes. Molt de garrot és el que fa falta.
La següent perleta informativa té a veure amb el resò que tots els mitjans de comunicació s'han fet de les olimpiades que es celebraran el proper any a la Xina, aquests treien a les portades i a les capçaleres dels medis la controvèrsia que crea el fet que a la Xina es continue aplicant la pena de mort i la repressió a la disidència política. A més, amb l'arribada dels jocs aquesta repressió s'intensifica segons fonts d'amnistia internacional fins i tot contra periodistes occidentals. El més curiós de tot és que a l'any 92, quan les olimpiades és celebraren a Barcelona, la policia espanyola i tota la maquinària de l'estat, amb la complicitat dels partits polítics, es va posar en marxa per a desfer-se de tot allò que sonara a disidència política, així es va detindre a un grup d'independentistes acusats de pertanyer a Terra Lliure, foren torturats i maltractats a comisaria (una sentència del tribunal d'Estrasburg així ho conclou i condemna a l'Estat Espanyol pels fets), passant una temporada a la presó. Llavors, ningú es va omplir la boca parlant de drets humans, no fora que els partiren la cara com als independentistes represaliats. Repetisc, molt de garrot és el que fa falta.

4 comentaris:

Cris ha dit...

Paquito, com se t'ocorre anar-te'n de viatge i llegir la premsa espanyola?? això no es fa!! Quina enveja, Lisboa!! Penja alguna foto, que ja m'han dit que fas molt bones fotos.

JBM ha dit...

Si et mola el tema de la màfia i encara no l'has llegit, pilla't el llibre aquest de Gomorra. Té moltíssima informació i és de lectura lleugera.

Salut!!

Adrià ha dit...

Salutacions des de Barcelona en ple cor de la nit. Per altres vegades gaudeix del viatge i de "El Pais" ni cas.

Una abraçada molt forta!

Mercè ha dit...

Eeeeeiiii!!!!

he descobert el teu blog a través del d'en xavi! jejeje!!!

a viam si de tant en tant te vaig llegint...

per cert, si tot va bé me'n vaig a lisboa a finals de setembre... a vore què tal!

pd. records a la laia!

Mercè (des del maresme lliure i tropical!!!!)