dijous, 30 d’agost de 2007

I d'ací cinc anys que?

Després de dos anys de negociacions la direcció de Ford Europa i el sindicat UGT ( majoritari a la factoria) han arribat a un acord per mantenir en funcionament la planta i mantenir els llocs de treball de 7500 treballadors. Això si, sols durant els propers 5 anys. L'acord deixa palés una vegada més que qui surt guanyant és la multinacional. Sols cal veure les condicions per a comprobar-ho:

- Uns nivells de producció mai inferiors a 350.000 unitats anuals lo contrari seria vergonyós o decebedor, segons paraules de John Fleming director de Ford Europa. Compromís del sindicat a recolzar polítiques de flexibilitat (horari, vacances, etc..) i reducció de costos, mesures que es pactaran en el conveni col·lectiu de 2009 i una contribució econòmica per a I+D per part dels governs estatal i autonòmic. Contribució econòmica que probablement mai coneixerem.

Tot açò amb la garantia que els treballadors realitzaran, sols, demandes "raonables" a la direcció de la companyia. Demandes raonablement condicionades a conservar el seu lloc de treball, això si, només durant els propers 5 anys.

Al mateix temps el senyor Fleming anuncià que s'està barallant la possibilitat d'obrir una nova planta de producció a Romania, on les condicions laborals i salarials dels treballadors garanteixen una major competitivitat (explotació laboral) a l'empresa nord americana. I com deia ahir Gonzalo Pino (secretari d'UGT a la Ford) "d'ací cinc anys se'ns jutjarà per la nostra capacitat d'adaptació i competitivitat". Aquest factor sentència clarament quin serà el futur dels 7500 treballadors de la factoria d'Almussafes.

No hi ha res com l'amenaça de deslocalització i la complicitat dels mercaders sindicals i polítics per a que el capitalisme, manifestat en aquest cas per la gran multinacional, incremente els seus guanys en detriment de les condicions laborals dels treballadors.

1 comentari:

Jordi Borràs ha dit...

Quines sorpreses per la blogosfera tu!

Salut company!