dissabte, 22 de setembre de 2007

Que hem fet per merèixer açò?

Fa no res, en aquest mateix blog, comentava la reducció d'oferta educativa en la nostra llengua als centres del País Valencià. Hui torne a veure una noticia relacionada amb l'educació que em deixa bocabadat. El molt miserable president de la generalitat, en un intent de fer-se notar i protestar contra la nova assignatura de "educación para la ciudadania" (objetors de pacotilla) , està impulsant una iniciativa per a que aquesta assignatura s'impartisca en anglès al País Valencià. Demostrant que no tenen cap tipus de sentit del ridícul i de la dignitat. S'excusa dient que així es potenciarà el trilingüisme i està "nuestra comunidad" serà capdavantera. Capadavantera en què? A banda de la despesa econòmica que suposarà que tots els professors d'història i filosofia, que l'hagen d'impartir, aprenguen anglès, s'afegirà un nou entrebanc per a que els alumnes del nostre país puguen desenvolupar el seu ensenyament en català, ja que des de la conselleria d'educació s'ha garantit que si el País Valencià no disposa de docents que es puguen defensar en anglès els portaran de fora, i no precisament del principat i de les illes us ho puc assegurar. De trilingüisme res de res. "Això ho pague jo" podria ser l'eslogan.
Ja vaig dir en una ocasió, que no pretenia defensar l'assignatura d'educació per a la ciutadania perquè no és la meua tasca i perquè pense que tindrà moltes mancances. Però el que si defense, és que els valencians tenim dret a no pedre, encara més, la dignitat i que ens hem d'oposar a una manera de governar, planificar i gestionar que ens deixa sempre en una posició ridícula envers la resta de parts de l'estat. No podem permetre que aquestes formes de protestar absurdes i irracionals condicionen l'educació, la formació i la butxaca de tots nosaltres.

2 comentaris:

Marc Peris ha dit...

Així està el tema, Paquito... Ací a les illes, almenys s'ha tirat endavant una llei per a que els comerços amb més de tres treballadors tinguen almenys un que parle bé el Català. Ja no hi haurà excuses...

Aurora Mora ha dit...

Ei, Paco,

Després de publicar avui, he vist el teu bloc i resulta que hem coincidit en el tema. La llengua està tocada de mort, desgraciadament. A mi sols se m'ocorreix tenir una militància lingüística més conscient, encara que no sempre és fàcil...

Una abraçada!