dilluns, 21 de gener de 2008

Morir per treballar.

Molt s'ha parlat, últimament, de l'esclat de la bombolla immobiliària, de les xifres d'atur del sector, de com el sector immobiliari escup a les borses d'aturats milers de treballadors/es, de totes les delegacions i galeries comercials que les grans, i no tan grans, empreses han hagut de tancar, que si Llanera, que si Astroc, que si la mare de Déu d'Agres i San Blai gloriós, així, fins a la sacietat.

Del que no s'ha parlat tant, potser perquè no convé, és dels accidents laborals; dels accidents laborals produïts al sector. Les dades són esgarrifoses; el 33% del total d'accidents que es produïren a l'estat espanyol en 2007 foren a la construcció. 266 persones moriren l'any passat pencant a sobre d'una bastida.

Morir és una putada, però morir al treball és cruel i injust. Ja no es viu sols per treballar, ara, a més, es mor per treballar. La manca de formació, la baixa inversió en seguretat, els ritmes de treball infinits, els interessos polítics i la subcontractació fins a límits infinits són les causes principals, les que han ficat al sector al capdavant de la tragèdia.

El 19 d'abril passat va entrar en vigor la nova llei 32/2006 de subcontractació per al sector de la construcció. Amb aquesta regulació es preten controlar un dels factors que més ha afavorit la precarietat laboral del sector. S'estableixen limitacions a l'hora de subcontractar - fins al tercer grau- i una sèrie de paràmetres de control per als contractistes i sub-contractistes. Realment no es cap solució, la llei sembla més destinada a fer de filtre per a desfer-se de petites empreses i treballadors/es autònoms, que no puguen assumir les despeses d'adaptació a la llei, que no pas a controlar el sector en la seua totalitat. Encara que totes les propostes de millora són benvingudes.

Malgrat tot, l'estat espanyol continua sent el lider europeu en accidents laborals. La ruleta russa en què s'ha convertit anar a treballar continua girant i girant. Esperem que la sang no ens esquitxe massa.



2 comentaris:

Fakhfakhina ha dit...

Hola Pakuel! En primer lloc gràcies.
En segon:
Ve't ací un altre dels factors d'odi; i no és que precisament l'empresari vulga la mort del treballador, i potser no directament putejar-lo; jo pense que és just aquella visceralitat amb què TOTS els empresaris intenten agrandir les seues plusvàlues el que ens puteja a tots. És just això el que diferència la predisposició al capitalisme de la mentalitat crítica: el punt de vista. No cal entrar en raons econòmiques i socials, la diferència és que simplement a u li semble bé que un xiquet de 7 anys es prostituïsca per a saciar la demanda i ja està.

isma. ha dit...

Un saludet per a que veges que he visitat el blog.


adeu pakuel i ens vegem prompte.