El Govern de Zapatero, polítics de tota indole i demés “especies protegides” de la fauna mediàtica d’aquest estat estan com bojos per no haver segut convidats a la reunió del G8. Aquests que pretenen refundar el capitalisme (quasi res porta el diari!) i fer front a la crisi; volen arreglar el món, per a que els mortals ho entenguem.
Doncs bé, en eixa reunió, després de milers de gestions i de fer els ploramiques pels racons institucionals, no estaran. De res serveixen les paraules de recolçament de Barroso, Brown i Sarkozy, qui convida és l'organitzador i a Bush ja se li ha oblidat per on para la piel de toro (dret d'admissió ha dit el ianqui). Ells, que es pensen el melic del món, i que han estat educats per a ser els més grans del món mundial, no podran refundar el capitalisme, llàstima!. Potser, amb una campanya de Cuatro rollo podemos i enviant a la reunió a Rafa Nadal, Pau Gasol i Fernando Alonso els hagueren fet més cas.
Si revisem la història del món, en els últims cinquanta anys els espanyols no han tingut cap influència en les grans decisions mundials. O molt m’equivoque, o la única cosa de rellevància mundial on ha participat l’Estat Espanyol és la intervenció en els Balcans, la de l’Afganistan i la famosa i cruenta ocupació de l’Irak (corregiu-me si m'equivoque); intervencions militars, ai!, no, perdo... missions de pau. I algun que altre toc de l’opinió internacional per superar records negatius en matèria de drets humans i protecció del medi ambient.
Amb la il·lusió que posava Aznar (Ansar, per als amics) en la foto de les Azores. Ell, que pensava que per fi algú havia posat a España en el lloc que es mereix en la història. Que un nou “caudillo” havia tornat per a redimir els pecats de tots i cadascun del espanyols. Pobre miserable!.
En resum, que per a pegar tirs i fer la feina bruta en recondits racons del món sí, per a això si que pinten en les agendes dels poderosos. Però quan toca fotre el nas en assumptes que si que afecten al futur de la gent i del planeta, no els volen per a res. Que difícil és acceptar que tots els teus amics han quedat per fer una festa, i tu que els has torcat milers de potades no estàs convidat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada